17-A, solidaritat amb les víctimes i més dubtes

Editorial

S’acosta la data del 17 d’agost. Es complirà un any dels atemptats a Barcelona i Cambrils, amb la participació de joves de Ripoll. Un any del dia que va sacsejar Catalunya i, també, el bressol del país. Una data que considerem ha de servir per estar al costat de les famílies de les víctimes, persones que sense res a veure amb ideologies perverses van perdre la vida de manera inesperada. Aquesta solidaritat ha de venir a través de la reflexió i de demanar, a qui correspongui, que no passi mai més. Ni aquí ni enlloc. S’ha d’evitar que joves vagin a parar a mans de gent radical que vés a saber per quins motius es congratulen matant a persones. El pitjor del cas és que ni tampoc han valorat la seva pròpia vida a l’hora de fer mal. Es parla molt de les circumstàncies i del modus operandi dels terroristes. També de la necessitat de convivència i d’accions per evitar que no es torni a repetir mai més, però el dolor de les famílies pot ser reparat d’alguna manera? No! Ara és evident que un suport massiu i sense ideologies per endavant pot ser un bri de suport per a les famílies de les víctimes on caldria que les administracions hi estiguessin més al costat i també d’esperança perquè no passi més.
Lluny del que ens podríem pensar, amb l’aixecament parcial del secret del sumari pels atemptats que tot es desvetllaria amb unes premisses previsibles, el que s’està produint són fets que ens sorprenen. Primer amb la impunitat i facilitat amb la qual aquests gihadistes es movien. De Ripoll a París, a Alcanar on varen acumular explosius i un gran nombre bombones de butà... Ara es diu que hi havia testimonis que els sorprenia la seva actitud i, doncs, perquè no es deia abans? Va haver de passar el que va passar per saber que movien més diners de l’habitual; que la família diu que feia temps notava un canvi d’actitud dels nois; que l’imam inductor de la tragèdia, ja feia discursos radicals a la mesquita -cosa que ha estat desmentida pels responsables de l’associació islàmica de Ripoll- i així tantes altres informacions i documents gràfics, on es veu com els nois preparaven explosius o visitaven París, entre altres fotografies.
També cal afegir el paper del CNI i les vinculacions que tenien amb l’Imam de Ripoll. Si tant el coneixien, amb tots els seus antecedents, com és que es movia amb tanta impunitat per a tota arreu? No volem ni pensar que hauria passat si els terroristes haguessin pogut atemptar a objectius com el Camp Nou, la Sagrada Família o la torre Eiffel... Ja veurem que surt de nou.
El cas és que ni Ripoll ni la comarca es mereix això. Els ripollesos demostren i demostraran sempre que els valors del civisme, la solidaritat i la convivència és la seva carta de presentació davant el món envers les notícies on el nom de vila surt relacionat amb la narrativa cruel dels fets.