Un any després del 17A

Editorial

Ha passat un any des d’una de les dates més negres de la història de Catalunya, i també de Ripoll, per  la procedència de la majoria dels autors dels atemptats: el 17 d’agost del 2017. Un trist aniversari on tothom demana la solidaritat amb les víctimes i les seves famílies.  Costa d’entendre que, encara, a casa nostra hi hagi ideologies que justifiquin el sentit de viure matant a altres persones alienes a unes actituds criminals. El cas és que Ripoll, malauradament, en els darrers dies, ha vist trasbalsat el seu dia a dia, sobretot amb la presència continuada de mitjans de comunicació. Els mitjans escrits, ràdios i cadenes televisives recorden l’aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. En cadascuna de les edicions es burxa en diferents aspectes, i és que després de l’aixecament parcial del sumari, s’han obert més dubtes que no pas els que hi havien anteriorment. Descoordinació policial? Protagonismes de gestió per part dels governs de Catalunya i de l’estat espanyol? Falta de programes d’integració  de la comunitat musulmana? Són molts camins en els que s’hi poden trobar mancances i encerts, però el cas és que no hi ha solució per recuperar  les vides i o eradicar  les seqüeles que varen patir les seves famílies i altres persones que varen viure de ben  a prop aquests fets.
Des de l’ajuntament de Ripoll, amb coordinació i assessorament d’organitzacions socials i entitats d’altres municipis catalans, s’ha endegat un Model de Convivència per tal d’evitar que no es  pugui repetir mai més una situació com la que va desembocar amb els terrorífics atemptats. És positiu que es mobilitzin col·lectius i serveis propers a la ciutadania per prevenir situacions i circumstancies com les que varen acabar amb el disseny d’atacs terroristes. Cal que les administracions analitzin a fons perquè arriben líders sense massa control per part dels organismes oficials i associacions  responsables dels col·lectius ideològics, tot i que a vegades és complex poder-ho preveure.  Però cal evitar que es filtrin personatges com l’imam de Ripoll entre aquests grups socials,  perquè va ser una autèntica figura perversa que va desarrelar a uns joves ripollesos i va generar una situació de desconfiança entre la gent.
Un últim apartat que cal comentar és el de record a les víctimes i suport a les seves famílies i altra gent afectada. Cal esperar que, un cop fet l’acte de reconeixement i homenatge, aquestes persones no se sentin soles. Se’ls ha d’assessorar i no només creant  associacions a partir d’iniciatives dels mateixos afectats, sinó també per part de les administracions. S’ha d’activar un sistema que arribi a totes les famílies, perquè que en tot moment estiguin informades dels seus drets i dels serveis als quals poden accedir com a afectats pels atemptats. És molt positiu que el President de la Generalitat també hagi vingut a Ripoll per interessar-se per la situació. És una vila i la capital d’una comarca on la solidaritat hi és ben evident, però que necessita respostes satisfactòries a les moltes necessitats i dubtes que han deixat  els atemptats del 17A.