El comerç tradicional, un tema que afecta tothom

Editorial

Els comerciants i botiguers de Ripoll es belluguen per tal que els establiments de tota la vida tinguin presència digne, sobretot en el barri vell, on molts locals han quedat buits i sense vida. Anys enrera hi havia l’eslògan que deia “el comerç dóna vida” perquè generava una activitat interna important i hi havia diversitat d’oferta i la il·luminació dels seus aparadors aportaven l’encant als carrers de la vila. Ara ha canviat, els comerços que funcionen són els que treballen productes de consum diari, tot i la competència que suposa tenir grans supermercats al voltant. La resta de comerços, van fent i alguns tot ser viables tanquen igualment per la falta de successió en el negoci. Com es pot reconduir aquesta situació? Hi ha una solució efectiva? En aquests moments és de mal dir perquè la falta de comerços és degut a una situació polièdrica. Per una banda la competència del comerç global a través de les xarxes socials, per internet, i a Ripoll i a la nostra comarca per altres factors socials. Pèrdua de població, fan falta que vinguin més famílies que es puguin instal·lar al barri vell i així el consum, encara que no totalment podrà créixer. Per aconseguir-ho hi ha d’haver una connexió directa entre el binomi administració i propietaris. Uns, per una banda, han de continuar promovent el centre i facilitant que s’obrin nous establiments i els propietaris han de ser realistes alhora de posar preus de lloguers i traspassos. Si la continuïtat, com sol passar, no és a través de la família, i es vol que la botiga continuï en activitat, s’ha de preveure en temps i buscar opcions.

 

L’altre factor implicat, els botiguers, han de fer la seva lluita amb els factors de la millora i modernització dels establiments, qualitat de productes, servei, coneixença, credibilitat, exclusives i especialització. Un altre pas per garantir que els seus productes puguin créixer en el mercat, també han de ser present amb accions des d’internet, sigui de manera individual o col·lectiva.

 

El tercer factor és el mateix ciutadà de Ripoll i de la comarca, que amb els pas del temps i amb les noves generacions es va oblidant del fet d’anar a comprar a les botigues poble, que sempre ajuda a la gent del poble, i fa que si els nostres botiguers van bé, també aniran bé altres aspectes de la nostra economia.

 

Hem vist que ara alguns comerços tancats tornaran a tenir vida amb aparadors ben bonics i amb els llums oberts. El que s’ha de procurar és que aquests llums no s’encenguin per res, han de ser també un llum d’alarma. No ens podem imaginar un centre sense botigues i esperar que les que aguanten, només visquin dels visitants.