Cara i Creu

Editorial

Cal ser optimista amb la gestió que s’està portant a terme des de la UIER (Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès) amb coordinació amb altres entitats i el suport de les institucions per a la captació d’empreses per a la comarca i intentar motivar als joves amb talent que es quedin a casa. La seva gestió porta bones expectatives. Si en només dos mesos de contactes ja n’hi ha unes deu que els mostrat interès en la proposta de poder-se ubica a la comarca ja és un bon senyal. Ara bé, quan la delegació de la UIER va visitar a empreses per “vendre la comarca” es troben que els interessats valoren la ubicació, i l’entorn. Tot seguit els plantegen la pregunta del milió: i de serves com està el Ripollès? La resposta és que la implantació de la fibra òptica ja és gairebé un fet i que els permetria estar connectats amb tot el món, un valor afegit. Ara bé, la finalitat que vinguin empreses, també va de la mà que puguin venir a treballar famílies de fora i que els joves que acabin la formació es puguin quedar a la comarca. Això també convergeix amb trobar habitatge i serveis en qualsevol municipi de la comarca. Doncs vés per on que quan els municipis més petits els necessiten per tal de no perdre població, arriba l’empresa de comunicacions Movistar i anuncia que a finals d’aquest mes els retira la xarxa WiMAX. Aquest cas ha passat a Gombrèn, cal no oblidar el problema d’Ogassa i segurament de tants d’altres indrets. Com s’entén que amb una decisió unilateral de l’empresa pugui deixar a una gran part del poble sense internet, per pocs habitants que hi visquin? Si precisament l’equilibri territorial passa que les famílies es quedin, com és que no es pugui impedir el cessament d’un servei d’una empresa que durant molts anys també ha comptat amb els ingressos dels usuaris de la comarca? En aquest cas, les administracions haurien de dir prou. I buscar alternatives perquè els veïns de les nostres poblacions no quedessin aïllats de les comunicacions informàtiques. Actualment tenir internet ha de ser com un servei bàsic, igual que la llum i l’aigua. Si el servei als pobles petits és deficitari que se’ls compensi amb el que es presta als nuclis més grans, però no s’acaba d’entendre que de cop i volta es retirin els serveis WiMAX.

 

Cal que sigui una reflexió entre totes les institucions i que s’eviti que passin aquests fets. Si per un costat anem a buscar empreses i professionals perquè vinguin al territori no es pot consentir que una empresa privada retiri el servei d’internet als pobles. Com se sol dir popularment el que guanyarem en una fira ho perdem en un mercat.