1 d’Octubre, un abans i un després

Editorial

S’acompleix un any d’una de les fites que passaran a la història per la transcendència política que ha suposat. L’1 d’Octubre de fa un any, milers i milers de catalans varen poder votar en un referèndum on es demanava si es volia una Catalunya independent. A banda, de la participació i la voluntat majoritària dels catalans de votar a favor de la Repúbica, en un 90%, aquell dia va posar de manifest que les idees i els sentiments dels ciutadans no es poden establir per decisions polítiques de l’estat ni manaments d’una justícia polititzada. La ràbia i impotència del govern de l’estat espanyol es va manifestar amb ordres d’agressió i violència de la Guàrdia Civil i Policia Nacional contra els ciutadans per impedir un dret fonamental, el més sagrat que ha de tenir un ciutadà lliure i en democràcia, com és votar. Un dia en què l’estat es va haver d’empassar més d’un mal tràngol. El primer, és que hi va haver urnes i paperetes malgrat les maniobres, frustrades, per localitzar-les. La societat civil molt ben coordinada per l’ANC i Òmnium va aconseguir que tots els col·legis electorals poguessin obrir les seves portes i facilitar el vot dels electors. El segon cop va ser, que no s’esperaven, que el Govern Català decretés el vot universal per la consulta. És a dir, que el ciutadà podia votar en qualsevol dels col·legis oberts, indistintament a qualsevol lloc de Catalunya. I el més important va ser la unió dels ciutadans que va superar, i de molt, les expectatives que molts s’imaginaven, protegint col·legis i urnes, superant els impediments telemàtics del govern de l’estat per comptabilitzar els vots.

 

A la comarca del Ripollès i Ripoll, bressol de Catalunya, van votar 12.914 persones amb un 95% favorable a la independència. La comarca va ser un model d’unitat de molta i molta gent i tots i cada un dels pobles, des de la vall de Ribes fins a la vall de Camprodon, van protegir els col·legis electorals. Les accions policials en alguns col·legis catalans, l’acció agressiva de la policia espanyola va generar ferits i danys materials, que han quedat reflectits per sempre en unes imatges difoses arreu del món. Les reaccions ja les coneixem tots: detinguts, empresonats i exiliats i una pressió política dels partits de la dreta espanyola, que no entén ni comprèn una realitat catalana que no vol fer cap pas enrere. La declaració de la independència catalana, el 27 d’octubre, encara que per pocs minuts, va ajudar a un estat intolerable a aplicar un article 155 que els partits més rancis encara troben a faltar, tot defensant la seva reimplantació. 

 

El dia 1 d’Octubre és una data que representa el triomf dels ciutadans que, de manera cívica i pacífica, van aconseguir posar en evidència que la voluntat i llibertat dels ciutadans no es pot limitar amb sentències que vulneren, fins i tot, la llibertat d’expressió. L’1 d’Octubre es mereix ben bé la plaça que s’inaugura a Ripoll, com a homenatge a la jornada de fa un any.