Les riuades mostren les deficiències de la gestió dels rius

Editorial

El Ripollès ha estat una de les comarques que més ha patit els efectes de les riuades per les intenses pluges del darrer cap de setmana. El cabal del Ter i del Freser van arribar als seus límits i els talls de carretera, desbordaments o inundacions i altres desperfectes varen afectar serveis o particulars, que varen paralitzar bona part de l’activitat quotidiana de la comarca. Al cap d’unes hores, els rius han fet neteja i ens han portat uns paisatges que reflecteixen un gestió deficient de l’entorn dels mateixos, amb lleres que continuen brutes, molt brutes i mal cuidades. Tot apunta a una acció criticable amb responsabilitat sobre l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua. Arbres vells que s’han encallat a les arcades dels ponts que, com se sap, suposen un risc per si es repeteix una altra situació de pluges. La tràgica situació de l’aiguat de l’any 40,va tenir els orígens a Ripoll perquè els ulls dels ponts varen quedar tapats pels arbres. Ara, al pas del riu pel mig dels municipis, molts d’aquests poden veure, arrels, troncs arbres i conduccions dels col·lectors han quedat al descobert i ara formen part del paisatge fluvial.

 

Qui és el responsable que els nostres rius estiguin en bon estat? Quina és la funció de l’ACA?

 

Sorprèn que quan s’ha de fer una acció per subministrar aigua als nuclis rurals o per fer una senzilla portada d’aigua, s’hagin de fer tràmits i tràmits. Que ho demanin a la gent de Toses, per exemple... També és comprensible la indignació de molts ajuntaments que han demanat en diferents ocasions poder tallar arbres i l’Agència n’ha fet cas omís. O quan es demanen ajuts per mantenir el voral del riu en condicions, es diu que no hi ha diners. El cas és que quan passa una situació d’aquestes, llavors tots a córrer i a fer el que es pugui. En aquest apartat, sí que cal destacar la bona actuació de tots els serveis de seguretat de la comarca i de Ripoll i, en especial dels voluntaris de Protecció Civil, que varen mostrar una bona disposició i efectivitat en ajudar en situacions crítiques. També dels veïns que van col·laborar en totes les tasques possibles per tornar a la normalitat el més aviat possible. El que cal és reflexionar i que l’Agència Catalana de l’Aigua compleixi el que li toca: gestionar bé el curs fluvial dels nostres rius i el seu entorn, i facilitar que cada ajuntament els pugui mantenir en bones condicions. El Ripollès tenim un Parc Natural definit pels nostres rius, el Ter i el Freser, per tots estimats, i no s’ha de permetre que la deixadesa de l’administració els converteixi en l’origen de tots els mals quan arriben les pluges fortes. No cal quedar aturats perquè ja hagi passat la tempesta. Ara convé esmenar tots els errors detectats i evitar que es repeteixi la situació.