Els ajuntaments han de poder decidir com volen i què volen pel seu poble

Editorial

El titular de la nostra editorial es podria considerar com una afirmació banal, si no fos que en el darrer mandat municipal molts alcaldes i alcaldesses dels pobles petits i no tan petits de la comarca ho reclamen. Durant aquests dies, El Ripollès ha iniciat un seguit d’entrevistes amb alcaldes i alcaldesses de la comarca per valorar la situació dels respectius municipis quan els queda poc més de mig any de mandat. Tots coincideixen en la disconformitat de com s’apliquen la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’administració Local, LARSAL, que contempla les normatives de control i règim de l’administració local. Són normatives estrictes que estableixen uns requisits complexos per l’administració municipal d’aquests ajuntaments. Ens expliquen que hi ha situacions incomprensibles com en ajuntaments petits disposen d’un estalvi considerable, el qual no poden invertir a accions que convenen per al seu poble. Aplicant l’aspecte legal d’incompatibilitats també es produeixen situacions sorprenents com el fet que empreses del mateix municipi no puguin subministrar o prestar serveis a l’ajuntament s’hi ha alguna persona vinculada amb l’activitat municipal. D’acord que s’ha d’evitar el tràfic d’influències però aquesta situació suposa que l’ajuntament, encara que hi hagi una oferta favorable, no pot donar vida a les empreses del mateix poble i ha de recórrer a proveïdors forans, a vegades amb cost més elevat, si tenim en compte que en molts pobles petits moltes persones vinculades en el teixit social i empresarial també estan vinculades amb el teixit polític del municipi. Es coneix que hi ha algun cas s’ha hagut de tancar l’únic restaurant d’un poble, perquè estava ubicat al centre cívic gestionat per una parella del poble que segons la normativa no responien als canons de la llei de transparència. Ara no poden anar-hi els veïns ni la gent de fora perquè està tancat i s’haurà de convocar, amb un seguit de paperassa, un nou concurs d’adjudicació.

 

És veritat que s’han d’aplicar sistemes de control de l’endeutament i de transparència en la gestió que en aquests petits pobles no ha de ser complicat, però se’ls ha d’estalviar de processos burocràtics complexos que suposen haver de portar comptabilitats multiplicades, segons els barems de cada administració o departament que ho demana. Vol dir que secretaris i interventors només treballen per l’administració de l’estat amb l’excés de burocràcia documental establerta.

 

L’Associació de Micropobles de Catalunya lluita davant aquesta situació on es veuen perjudicats per l’aplicació d’una norma on els projectes s’alenteixen molt. Si es limita l’activitat i inversions als petits municipis, els veïns acabaran marxant a les ciutats quan, precisament, el que cal és dotar de serveis a les zones rurals per evitar el despoblament.