Entre el descans i la diversió

Editorial

Des de fa setmanes, diversos veïns del carrer Nou de Camprodon, els propietaris d’una discoteca i l’Ajuntament de la vila debaten com es poden evitar les molèsties que genera aquest establiment d’oci nocturn durant les nits dels caps de setmana i dies assenyalats. D’entrada pot semblar senzill, però no ho és. Només el diàleg i la voluntat d’arribar a un acord pot facilitar la convivència que reclamen els veïns, una convivència a on caben tots.

 

Per una banda, les famílies que denuncien les molèsties que els impedeixen dormir tenen raó. Algunes d’elles durant la setmana treballen a Barcelona i àrea metropolitana i busquen a Camprodon el descans i la desconnexió. És cert també que el soroll pot arribar a impedir el descans per a ells i els seus fills menuts, com exposen, i una pèrdua en la qualitat de vida. Però també és cert que el que ara són nens d’aquí a uns anys seran joves. Voldran els pares llavors que surtin de la vila els caps de setmana?

 

L’altra cara de la moneda la tenen els joves que freqüenten aquest històric establiment existent des de fa molts anys a la població i que és una autèntica icona pel lleure de Camprodon. Si tanca aquest establiment on anirà el jovent? Hauran de sortir de “marxa” a altres viles amb els riscos que comporta? Suposarà un desarrelament de les opcions de lleure que els pot oferir Camprodon, que igual que altres viles de la comarca els costa implicar els joves a la vida del poble perquè se’n van?

 

I els propietaris que se l’han jugat amb una inversió en un establiment que no l’han projectat ells sinó que ja hi era, han de pagar les conseqüències? Si compleixen totes les normatives i tenen els permisos corresponents, amb quins arguments legals es pot sancionar l’establiment?

 

Déu ni do, tot plegat és un munt de preguntes que sovint les seves respostes ens contradiuen, xoquen, convergeixen i tornen a estar en punts opostats.

 

En aquest apartat també és cert que a vegades paguen justos per pecadors: per alterar l’ordre públic i higiènic al carrer, no s’hauria de permetre. Clar que també els joves fumadors, cosa que hauríem de dir que no ho han de fer, però sabem que hi ha una altra realitat, surten al carrer perquè a l’interior està prohibit. Tot plegat suposa una situació que ara s’ha despertat a Camprodon, però de ben segur que existeix a moltes altres poblacions d’arreu. La solució, que no serà fàcil, passa per la voluntat d’entesa. Si d’entrada hi ha posicionaments dràstics malament, perquè el que passarà és que hi haurà tensions i mal avinences en una població petita que és el que menys convé. Control d’horaris, augmentar la presència de vigilància nocturna, i una mica de tolerància per part dels veïns en acceptar que es resideix en un lloc on hi ha una discoteca històrica. Aquests poden ser elements que ben posats i amb ganes d’entesa poden pal·liar els efectes d’una polèmica que ha sorgit d’una realitat però que sense ganes d’acords pot augmentar molt més.