En el punt d’atenció

Editorial

Una de les preguntes que ens podem fer aquests dies, després de veure l’exposició que fan els treballadors del Consorci de Benestar Social del Ripollès, és: Què passa amb els serveis que ofereix Benestar Soaical a la nostra comarca? Treballar en limitacions en aquest àmbit és perillós perquè es tracta del benestar social de la ciutadania.

 

Segons ens expliquen, diuen que hi ha límits que els superen, i no parlen solament del sou, parlen del contingut de la seva tasca que és el del contacte diari amb persones vulnerables. Com es pot evitar un procés d’aïllament social, si no els podem atendre? Com es poden resoldre problemes que requereixen un seguiment permanent? Els treballadors, suposem que fan el que poden, però compensar la falta de recursos amb més treball comporta aspectes que no ajuden a consolidar un servei molt necessari a casa nostra.

 

Quan algú no està bé a la feina, canvia o se’n va. Això és el que ens detallen que està succeïnt en molts casos entre els treballadors d’aquest organisme. I què comporta en el cas de benestar social?, que les persones assistides que estan acostumades a mantenir un contacte amb una mateixa persona i canvien, han de tornar, de nou, a travar una relació personal per establir el que se’n diu vincle de confiança tan necessari quan parlem de relació entre persones. Davant aquesta situació es genera una seqüència gens positiva pels resultats esperats. Hi ha casos que fan reflexionar. Relaten que en alguns casos la llista d’espera ha arribat a ser de dos mesos. Com pot ser atendre a famílies necessitades s’hagi d’esperar dos mesos per resoldre el seu cas? No fem tard per aplicar la millor solució?

 

Un altre aspecte és que quan hi ha massa mobilitat de professionals en un servei, la qualitat d’aquest també se’n ressent perquè no pot consolidar una estructura ferma i eficaç.

 

Pensem que en aquesta situació, caldria analitzar a fons i saber què és el que no acaba d’anar prou bé i si es destinen prou recursos a una tasca indispensable per a la qualitat de vida de famílies i veïns relacionats en una part de la població que els necessita. Des del Consell se’ns assegura que hi ha voluntat de tractar totes les inquietuds i queixes que transmeten els treballadors. Un bri de llum a una qüestió que afecta la societat en general. Esperem que aquesta taula de diàleg no tardi a constituir-se i que les reclamacions, sobretot aquelles que fan referència al benestar i la bona qualitat assistencial dels usuaris, tinguin una ràpida solució.