La psicòloga i coordinadora del Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) de Ripoll, Elena Bienvenido, ens explica els efectes que ha tingut la pandèmia en pacients per addicció o d’altres patologies mentals.

• Com us va afectar l’inici de la pandèmia, amb el confinament domiciliari?
Durant aquest període va canviar totalment la nostra manera de treballar. Els pacients no podien venir presencialment, però nosaltres teníem una preocupació sobretot pels que pateixen una addicció. El fet que les persones dependents deixessin de tenir accés a les substàncies els posava en una situació de risc per diversos motius. Aleshores, el que vam fer és un seguiment telefònic dels pacients que es trobaven en aquesta situació.

• I als pacients?
Vam detectar diferents tipus de conseqüències. Hi havia gent a qui el fet de no poder disposar de la substància que els generava addicció, els va permetre reduir la seva dependència. I, en canvi, n’hi ha d’altres que van incrementar el seu consum per culpa de la situació de tensió de l’aïllament i la incertesa del moment. En aquest cas, sobretot hi va haver una substitució del producte que consumien normalment per un altre al qual podien tenir accés en aquell moment.
També és cert que tenim pacients amb el que anomenem patologia dual que, a més de tenir una addicció, pateixen algun tipus de malaltia mental. La situació d’estrès de la pandèmia també va fer augmentar altres simptomatologies, com la depressió, els atacs d’angoixa o situacions de conflicte en l’entorn familiar.

• Què va passar després del confinament?
També va ser una situació inestable. Els períodes de baixa per Covid o l’empitjorament de la situació socioeconòmica de les persones els ha afegit una pressió que ha fet agreujar l’addicció o les altres patologies que se’n deriven.  Amb la recuperació d’una certa normalitat també s’han ressituat les dades, de manera que costa identificar canvis en el patró de consum. Potser algun pacient s’ha mantingut en l’abstinència, però el fet d’haver de tornar-se a enfrontar a la problemàtica de l’addicció en el mateix entorn ha fet augmentar el risc de recaiguda.

• Ha augmentat la demanda de tractament des de l’inici de la pandèmia?
Aquí, al CAS de Ripoll, hem atès 213 persones al llarg del 2021, però no hem percebut un increment significatiu de les primeres cites de tractament. Acostumem a tenir una cinquantena d’entrades a l’any que s’han mantingut des que va començar la pandèmia.

Les addiccions són patologies mentals i, com a tals, es veuen afectades per situacions d’estrès i tensió

• Quins factors afavoreixen la dependència?
Hem de tenir en compte que una addicció no deixa de ser una malaltia mental. La persona que la pateix té una especial vulnerabilitat a l’hora d’enganxar-se a substàncies o conductes. Tenint en compte això, en una situació d’estrès, una persona amb aquesta sensibilitat és més fàcil que recorri al consum de substàncies com a via d’evasió. Això és el que ha passat amb la pandèmia, igual que els pacients amb tendència depressiva han vist augmentar la seva simptomatologia.

• Hi ha alguna altra patologia que hàgiu vist afectada per la pandèmia?
La percepció és que els pacients amb més dificultats relacionals, amb alguna mena de trastorn de personalitat o pors a relacionar-se s’han vist afectats pels períodes d’aïllament. Abans del confinament s’anaven exposant a situacions socials i afrontant les dificultats que els suposava i tornar-ho a fer després d’un temps llarg els ha suposat un increment d’ansietat important.  

• Quines conclusions traieu d’aquest període?
Al final, la pandèmia ha servit per accentuar situacions que ja existien abans i per fer-nos adonar d’aquestes circumstàncies. En moltes ocasions, el consum sorgeix de la necessitat d’escapar d’un problema emocional que no sabem gestionar. Aquest és un factor destacat que afecta també a altres patologies mentals i, en la societat frenètica en què vivim, hauríem de prestar més atenció a la salut emocional ja des de ben petits. És cert que la situació ha estat complicada, hem estat tancats a casa, però si allà hi trobem eines per saber gestionar-nos emocionalment, el domicili serà un entorn segur.

• Se’n parla prou d’aquest tipus de patologies?
Fora de la pandèmia, penso que hi ha molts estigmes amb la qüestió de les addiccions. Socialment es tendeix a pensar que una persona consumeix perquè vol i no es té en compte que és una malaltia mental que requereix un tractament. És una situació que pot agreujar l’estat d’aquests pacients per no tenir una xarxa social de confiança o no tenir accés a una feina que els permeti sentir que tenen una feina digna. Tot plegat són factors que fan augmentar el seu malestar.