El ripollès Ramon Lamiel és director del Servei Català de Trànsit des del juny de 2021 i treballa per millorar la seguretat viària i per avançar cap a una mobilitat sostenible.

• Què implica dirigir el Servei Català de Trànsit?
És una autoritat de trànsit com n’hi ha poques a l’estat. Hi ha l’estatal, que és la Dirección General de Tráfico, però només hi ha dues comunitats que també tenen competència en trànsit que són el País Basc i Catalunya. Per tant, implica exercir aquesta autoritat de la gestió del trànsit i totes les competències en seguretat viària. A més, en aquest moment històric, cal parar atenció a la transició cap a una mobilitat sostenible.

• Amb quins reptes t’has trobat des que vas ocupar el càrrec?
Quan nosaltres ens vam incorporar al departament d’Interior, ja estava en marxa l’elaboració d’un pla de seguretat viària a Catalunya i l’aprovació del pacte nacional per una mobilitat segura i sostenible. Per tant, ja hi havia unes línies marcades. El paisatge i el sistema viari ha canviat, especialment amb l’alliberament de peatges, i això ha requerit una millora de la gestió. Alhora, hem hagut d’incorporar tecnologia nova que ens facilita la gestió i ens permet ser més predictius en la congestió i l’accidentalitat. Pel que fa a seguretat, l’objectiu era reduir en un 15% les víctimes mortals en els pròxims tres anys.

«Les situacions de desequilibri i estrès de l'època pandèmica continuen marcant l’estat de la mobilitat actual»

• Quines altres funcions té el Servei Català de Trànsit?
Una altra de les responsabilitats més importants que tenim és atendre el territori. Això vol dir mantenir les relacions que ja existien, fent plans de seguretat, millorant la formació viària i establint convenis amb ajuntaments. A banda d’això, hem volgut fer un pas més i hem tirat endavant una línia de subvencions municipals, especialment per pobles de menys de 50.000 habitants i donant certa prioritat als micropobles, per intervenir des de l’autoritat més propera a la ciutadania.

• Com ha afectat la pandèmia al trànsit català?
Després de la pandèmia, les víctimes mortals majors de 65 anys s’han reduït en un 65%. És a dir, la mobilitat d’aquesta població, que es va veure especialment limitada durant la pandèmia, continua sense haver-se recuperat. La mobilitat mai és la causa de l’accidentalitat, però són dues variables que es correlacionen: com més mobilitat tens, més augmenta l’accidentalitat. En aquest sentit, hem vist com després de les onades pandèmiques, hi ha una descompressió de la mobilitat i, per tant, un increment dels accidents. L’últim mes que ha passat això, és el març d’aquest any. No era etapa pandèmica, però la guerra d’Ucraïna i les vagues de transportistes van fer caure la mobilitat en picat i, en canvi, va haver-hi un repunt molt notable a l’abril amb 23 víctimes mortals: una xifra que no es registrava des del 2006. En resum, aquestes situacions de desequilibri i estrès que marcaven les etapes pandèmiques continuen encara impreses en la mobilitat actual.

• Quines són les necessitats específiques del Ripollès?
La realitat del Ripollès no s’escapa de la resta de pobles petits. Són municipis travessats per carreteres nacionals o de la generalitat i que, per tant, molts d’ells necessiten millorar aquests espais. A vegades, cal una pacificació de zones, reconducció de la mobilitat o la xarxa viària del mateix municipi. Pel que fa a l’accidentalitat, estem en xifres prou bones, especialment els últims dos anys. Mai és una bona notícia parlar de sinistralitat, però és cert que s’han reduït notablement les víctimes mortals al Ripollès. Una altra problemàtica que té la comarca és la mobilitat de carreteres secundàries, especialment en vehicles de dues rodes. En aquest sentit, també estem obrint línies de col·laboració per millorar la seguretat en aquestes vies.

«En els últims dos anys, s'ha reduït notablement la xifra de víctimes de trànsit mortals al Ripollès»

• Com ha de conviure aquesta mobilitat amb l’accessibilitat i el turisme?
Hi ha dos tipus de mobilitat: la de cap de setmana, que és més de lleure, i la mobilitat diària obligada, Al Ripollès, la que té un impacte superior és la del cap de setmana a la qual se li suma un altre factor que és l’estacionalitat. Per tant, hi ha períodes de l’any on aquesta mobilitat genera una problemàtica associada. D’una banda, les congestions i els sinistres que es poden produir, per les quals tenim mesures de gestió i subvencions per pacificar el trànsit; i, d’altra banda, la mobilitat de dues rodes, comuna a l’època de primavera i estiu. Nosaltres estem treballant en un projecte que es diu ‘Rutes segures’, que ofereix informació de la sinistralitat que hi pot haver en aquests recorreguts, qualificant-los segons el grau de dificultat i comunicar la instal·lació d’elements de seguretat.

• Falten connexions viàries al Ripollès?
Les infraestructures no són competència del Servei Català de Trànsit, però sí que analitzem el nivell de seguretat de les vies existents. En aquest sentit, la comarca com a tal no té una via especialment mal qualificada, però hi ha punts de connexió molt millorables. Un poden ser les rotondes de la sortida de Ripoll, en direcció a Barcelona, que necessita una millora per facilitar la gestió. Però també calen canvis per la seguretat, com el punt negre que hi ha en el desviament cap a Ripoll, venint de Campdevànol, on cal una rotonda. Això ja està recollit en el nostre pla de seguretat viària i és el moment que es posin d’acord els dos titulars de via per fer-ho possible. Un altre aspecte a millorar són les semirotondes que hi ha al desviament de la carretera de Sant Joan, per fora del polígon dels Pintors. Això és el que cal millorar al Ripollès, punts de connexió concrets que ja existeixen, però poden ser més segurs.