Acord entre l'Ajuntament de Ribes i el Bisbat per la compravenda de l'edifici de la rectoria de Sant Antoni

Aquests diners, a més, revertiran en el manteniment de l’església

per Jordi Altesa

Arreu

L'edifici de Sant Antoni amb l'ermita i l'edifici annex
L'edifici de Sant Antoni amb l'ermita i l'edifici annex | Jordi Altesa

L’Ajuntament de Ribes ha arribat a un principi d’acord amb el Bisbat d’Urgell per tal de comprar la rectoria, l’edifici annex a l’ermita de Sant Antoni. Pendent de tancar els serrells i fer diferents tràmits urbanístics, consistori i episcopat han acordat fer una compra de caràcter simbòlic per part del consistori de l’espai. Aquests diners, a més, revertiran en el manteniment de l’església. Les dues parts han firmat el que anomenen conveni d‘intencions mentre es fan els tràmits. Tot i que es porta un any treballant per tenir-ho tot a punt, l’alcaldessa de Ribes, Mònica Santjaume, creu que queda encara mig any més de paperassa administrativa. L’objectiu ambiciós és que l’any que ve es tingui un avantprojecte o, sent optimista, ja hi hagi alguna una bastida instal·lada. «Ens agradaria que fos el que havia estat fa molts anys: un lloc d'acollida, s'hi havien arribat a fer colònies... potser n'hi haurem de dir refugi», explica l'alcaldessa.

A banda que aquest espai tan emblemàtic sigui del poble de Ribes, la compravenda amb el Bisbat també té el propòsit de fer més fàcil aconseguir subvencions. Des del consistori admeten que necessitaran suport per tal de fer actuacions a l’espai, ja que el 2019 es calculava que valia uns 250.000 € arranjar l’edifici.  Santjaume alerta que «segurament ara, amb l'increment dels costos de materials probablement valdrà més».

Tot plegat s’ha presentat coincidint amb la festivitat de Sant Antoni, just després de la missa. Tampoc hi ha faltat la tradicional arrossada amb l’Antònia, que és el nom d’una paella carregada d’història.

En paral·lel a la compravenda de l’annex de Sant Antoni, Bisbat i Ajuntament també estan en tràmits perquè l’Ajuntament sigui propietari també del cementiri de Ventolà. El consistori hi actuava, però no n’era el responsable.