La pastora en actiu més vella de Catalunya, Marina Vilalta, nascuda a Ogassa i instal·lada a Bruguera des de fa molts anys, ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga l’executiu català. Per a ella ha estat una sorpresa i agraeix el suport de totes les persones involucrades en presentar la seva candidatura per rebre el reconeixement del Govern de la Generalitat de Catalunya. Com a creient, la fe l’acompanya en tot moment, per això, diu: «Dono gràcies a Déu», sense oblidar, «també a tots els que m’han votat». I remarca: «Estic molt i molt contenta, encara no em crec que hagi pogut guanyar un premi com aquest».

La seva trajectòria vital, vinculada a la ramaderia com a ofici que forma part del patrimoni cultural i històric de Catalunya, és el que ha estat decisiu per atorgar-li la Creu de Sant Jordi. La caracteritzen la seva devoció pel camp i l’estima al bestiar, per això és coneguda arreu del territori per la tasca que desenvolupa des de fa molts anys. Diu que la clau és «tenir fe amb el bestiar i amor». És una feina sacrificada, perquè «s’han de dedicar moltes hores guaitant com pasturen», i sense gairebé ni adonar-te’n, afirma, «ja ha passat tot el dia».

De fet, va començar des de ben petita i des de llavors no ha abandonat mai el camp, només en una ocasió per anar de viatge a Mallorca, perquè el seu somni era volar amb avió. La sortida, però, només va ser d’un dia. «Tenia cinc anys quan anava amb el meu pare a pasturar les ovelles», i per això, apunta, «sempre hi he posat tant d’amor». Fins i tot, explica que quan tenia gana, «agafava la meta d’una cabra i mamava».

Amb 95 anys afirma que, de moment i mentre la salut li permeti, seguirà pasturant les ovelles. Tot i que ara «ja m’he fet massa gran i no tinc la mateixa il·lusió d’abans», perquè «tinc el cap una mica xarbotat ja», però, «les estimo igual i encara vinc a pasturar, m’agrada i estic contenta de poder ser-hi».

El seu fill li fa costat en tot moment, però a ella li agradaria que la deixi pasturar sola i a la seva manera. «Voldria que em deixi amb el cotxe i que marxi cap a casa, però no vol i jo m’enfado», diu entre riures. I afegeix: «Quan estic a lloc, amb els meus gossos i les meves ovelles jo ja estic contenta, m’ho voldria fer tota sola però no em deixen».

Vilalta va rebre el premi ‘Arrelat’ a la Gala Ripollès Líders aquest mes de gener, i des d’aleshores representants polítics de la comarca i persones a títol individual han treballat perquè una de les Creus de Sant Jordi d’aquest any hagi estat adreçada a ella, la pastora en actiu més longeva de Catalunya, i aquesta és una manera de reconèixer la seva tasca.