El repoblament de municipis rurals i de muntanya va veure un raig d'esperances durant la pandèmia. Però en aquests anys, s'ha demostrat que la repoblació és efímera. Seguint aquesta tendència, les escoles rurals continuen tenint problemes, però no per una qüestió de sobreviure o no, sinó per tenir un funcionament òptim i sobretot, per aconseguir atreure personal docent. La gestió és bona i poden optimitzar recursos, ja que moltes vegades s'agrupen en Zones Escolars Rurals. Però, tot i això, costa trobar professors. Gemma Valverde, directora de l'escola La Daina de Vilallonga de Ter explica la situació per la qual estan passant, «costa molt trobar professorat que vulgui venir a una escola rural per dos factors. Un factor és que estem allunyats d'on hi poden haver més mestres, el professorat busca proximitat per trobar una feina. L'altre hàndicap és el fet de tenir tants alumnes de diferents edats en un mateix grup, això també dificulta que vulguin venir perquè és una feina; sobre feina».

Els centres com l'escola la daina de Vilallonga, tenen una certa sensació d'abandonament per part del Departament d'Educació, perquè estan en un sistema que creuen que no els té del tot en compte, «sí que és cert que darrerament hi ha unes miques de canvis, estan pensant una mica més en nosaltres, però sempre pensen en coses grosses. Nosaltres som centres petits, la nostra escola és molt petita, amb 21 alumnes. Ens falten, no recursos, perquè tenim els mateixos que qualsevol altre escola, però sí que de tenir molts cursos dins d'una mateixa aula, ens dificulta i fa que trobar mestres que vulguin venir també ens costi» afegeix Valverde.

Malgrat que costa trobar personal docent, la qualitat de les escoles rurals no disminueix. El que si augmenta són les incerteses, com per exemple, respecte als alumnes que hi haurà cada any i com s'organitzarà el centre, curs rere curs.