L’associació dels Amics de la Processó dels Sants Misteris de Campdevànol fa una crida ciutadana per aconseguir posar la data exacte als orígens de la processó. L’any 65 es va perdre i recuperar el 2007. La voluntat és aconseguir el màxim d’informació per donar-li la dimensió que es mereix com a processó única al món amb persones estàtiques i en silenci damunt dels baiards. A través de les xarxes socials de l’associació fan aquest reclam: que els facin arribar tot el material possible, fotografies, cartells o informació per poder saber cap a on “ens hem de moure per rehabilitar encara més aquesta processó”. Per això el president de l’associació, l’Eduard Roma, demana col·laboració. Fins al dia d’avui no són capaços de filar més prim, més enllà de les referències que poden tenir, però demanen ajuda per poder acotar més el seu propòsit de descobrir l’origen de tot plegat. Sembla que es podrien a anar apropant: “Ens hem fixar en una de les fotos no es veu ni la línia del tren, però no hi ha data”,  Una de les dates que està sobre taula és el 1959, segons un programa. No obstant, creuen que els orígens poden ser d’una mica abans, entre els 40 i els 50.

18 passos i més de 200 persones fan possible que la processó de tot un poble i única transcorri pels carrers de Campdevànol. Des de l’associació insisteixen en la necessitat de comptar amb nova sàvia per assegurar-ne la continuïtat. Un altre dels factors que és clau per tirar-la endavant és el pressupost. Amb les quotes de la cinquantena de socis, la col·laboració de l’Ajuntament i la recaptació de fons a través d’activitats com la loteria de Nadal no és suficient. “Simplement en pur manteniment i elements per guarnir necessitem entorn 8.000-10.000 euros l’any per sortir. Vas molt just i de projectes no en pots fer cap», apunta en Xavier Puig, tresorer de la processó. Per donar-li més relleu a la dels Sants Misteris, durant tot el mes d’abril es podrà tornar a visitar l’exposició fotogràfica històrica al centre cívic i de cara la d’enguany no descarten retre un homenatge a qui va ser des dels inicis un dels membres històrics de la processó, el vicepresident i que va traspassar fa uns mesos, en Lluís Carrillo “estem parlant d’una persona molt estimada i, per més coses que se li facin, mai se li agrairà prou, els que estàvem molt a prop d’ell hem passat pel pont i se’ns ha enfonsat”, conclou.