L’olotí Marc Planagumà és l’artífex del vídeo-podcast “Tardor del 44”, mà a mà amb la periodista Marta Molina. Un projecte sobre els maquis de gran abast, que comença amb un primer «documental» dividit en tres subcapítols de 30 minuts de durada. EL Casal Camprodoní ha estat el lloc triat per a fer-ne la presentació, l’entrada per a la qual ha estat de taquilla inversa. Unes 250 persones van assistir divendres a la projecció, una part de la recaptació anirà en benefici de l’associació dels Amics de Sant Antoni de Camprodon, espai per on transcorre part de la història.

Tardor del 44 va més enllà d’un documental, és l’inici d’un projecte més gran. Es tracta d’una sèrie de vídeo-podcast sobre els maquis. A través d’una periodista de ràdio que fa podcasts es trepitgen diferents punts del territori i s’entrevisten persones que han tingut a veure amb episodis històrics. L’olotí Marc Planagumà n’ha estat l’artífex, mà a mà amb la periodista Marta Molina.”Aquesta associació vol posar en valor el treball d’aquests maqui, es van descobrir uns informesal partit comunista de Madrid, i el que hem fet és a través d’aquests informes i de parlar amb gent que tenia relació amb maquis -i posar en valor el territori del Ripollès-, conèixer una mica més la història de la mà de la periodista Marta Molina”.

El primer capítol dura uns 90 minuts, repartits en tres subcapítols de mitja hora. Al treball s’hi recullen 5 testimonis per il·lustrar el camí dels maquis. Un relat realista, però incorpora algun element ficcionat.”Hem descobert que els maquis no van poder fer una entrega d’un regal a una casa de suport a Vallfogona, hem ficcionat que la periodista portarà el regal durant tot el camí i que al final volem entregar als seus propietaris”.

Parteix de la frontera de Prats de Molló amb Espinavell i transcorre per punts de Molló, l’ermita de Sant Antoni de Camprodon, Sant Pau de Segúries, el coll de Santigosa, Coll de Canes, Vallfogona i acaba a Vidrà. Planagumà destaca el valor de la fotografia i que aquest no ha estat un treball que hagi partit de zero. Des de la pandèmia ha fet diferents projectes de memòria històrica amb l’associació Amical Antics Guerrillers. Per a aquest treball s’han recollit les històries a través, entre altres, de la veu de la Sònia Sala, neta de la masovera de l’Alta Garrotxa, Cristina Zalba, santjoanina de naixement, qui l’any 46 va amagar i curar un maqui o el de amb la Laura Serra, neta de maqui, filla del Comandant Enric Mas, originari de Ripoll i qui va obrir una ruta de la Cerdanya Francesa pel Pas dels Lladres, el que serà el proper projecte.

El projecte inicial ha rebut la subvenció de Memorial Democràtic. Pel que fa als següents capítols encara no tenen ni finançament ni previsió. Però sí les idees. Pel que fa al recorregut previst es marquen com objectiu poder-lo penjar en alguna plataforma.