La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest vespre el lliurament de la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, una de les accions culturals amb més rellevància dins el sector de l’arquitectura i la construcció a la demarcació. El premi ex aequo en Arquitectures ha estat per al Centre esportiu a Ripoll, de MH.AP Studio + Sergi Serrat Guillen, a més del Molí del Senyor, de CMV Architects. La menció del Jurat en Arquitectures ha estat per a la Casa tres patis d’Albons, de Twobo Arquitectura; Butterfly a Gaüses, Vilopriu, de Tallerdarquitectura; la Casa 012 a Sant Gregori, de Camps Felip Arquitecturia; De la clausura a l’obertura a Olot, de Barbacana taller d’arquitectura, i Jardí habitable a Capmany d’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès.

Tots els arquitectes i promotors seleccionats i premiats rebran un diploma que enguany és la reproducció d’un gravat de Josep Miàs Guifré, el qual forma part de la col·lecció privada de la família Penney (Charleston, EUA) i que aplega, juntament amb el Centre Pompidou de París, part dels dibuixos originals del projecte de la gran seu d’iGuzzini a Sant Cugat del Vallès.

En el decurs de la vetllada s’han lliurat els premis a tretze obres: dotze atorgades pel jurat d’entre les 26 obres que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania entre les 77 obres presentades, amb prop de 2.500 vots a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat.

El Projecte ripollès

El ‘Centre esportiu a Ripoll’ és fruit d’un concurs de l’Ajuntament de Ripoll per construir uns vestidors nous i una sala polivalent al recinte poliesportiu municipal. El projecte ha sabut entendre el context de l’entorn i crear un volum ceràmic horitzontal, unificat per una coberta metàl·lica a dues aigües per integrar-se en el paisatge de la vila.

També ha respost a les limitacions econòmiques i al context de crisi de recursos postpandèmia, segons s’apunta en la valoració de l’obra. Els murs ceràmics estructurals defineixen dotze mòduls de 6 x 6 metres que organitzen vestidors, dutxes, magatzems, porxos, la sala polivalent i la sala de màquines, impregnats per aquesta materialitat.

La coberta, amb encavallades de fusta laminada sobre murs de maó, cobreix l’espai i protegeix les circulacions exteriors amb ràfecs, tot adaptant-se a l’alçada diferencial de la pista polivalent.