Els residus elèctric i electrònics, un perill per al medi ambient
Segons dades de l'ONU, cada any es produeixen uns 68 milions de tones d'aparells elèctric i electrònics

Sant Joan de les Abadesses ha acollit un cinefòrum en el marc de la 17a edició de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, enguany dedicada als Residus Elèctric i Electrònics. Segons dades de l’ONU, cada any es produeixen uns 68 milions de tones d’aparells elèctrics i electrònics al món. A Catalunya, s’estima que només es recull i es gestiona correctament un 40% del total de RAEE generats. Es a dir, ordinadors, impressores, televisions, projectors, tauletes, mòbils i altres aparells com les bateries o fonts d’alimentació. Pel que fa al Ripollès, les dades de la memòria del Consell Comarcal de l’any 2024 indiquen que es van recollir més de 14 mil tones de residus municipals, dels quals més de 120 corresponien a residus RAEE. «S’intenta reflexionar una mica sobre l’ús que fem d’aquests aparells un cop s’espatllen, o bé sobre la necessitat de canviar-los sovint, i sobre totes les conseqüències que tot això comporta, perquè no sempre es reciclen o no els donem la vida útil que haurien de tenir», comenta Xavier Bachero, membre de l’Associació CEA Alt Ter.
En aquest sentit, Bachero explica que, per una banda, hi ha un tema d'obsolescència programada, un tema que des de l’Unió Europea s’està treballant per intentar que aquests aparells tinguin una vida més llarga i, per altra, hi ha el tema de l’obsolescència percebuda, però és un tema més social. «Cada any o dos anys ens agrada canviar de mòbil, però aquests aparells podrien tenir una vida molt més llarga. Per tant, en l'àmbit social, com a consumidors tenim molt a dir».
El constant augment d’aquests residus i la manca de reciclatge pot provocar greus conseqüències mediambientals. Per aquesta raó, és clau considerar altres alternatives abans de generar més residus, com ara la reparació, la reutilització, redissenyar o la recuperació de materials. «Abans de canviar l’aparell, podem mirar si es pot reparar, perquè això que es diu que reparar és més car que comprar-ne un de nou no és del tot cert. De fet, reparar hauria de ser la primera solució», afegeix Bachero. Si el ritme de consum es manté, les previsions indiquen que de cara al 2030 es podrien superar els 80 milions de tones anuals.
