Els Pastorets de Ripoll baixen de l’escenari i ho fan després de sortir en públic en tres ocasions aquestes festes. El Naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau ha apujat el teló i ha omplert el patí de butaques del Teatre Comtal. De les tres funcions, la més multitudinària ha sigut la darrera, «Nadal va ser fluixet, el temps no va acompanyar», comenta Ramon Verdaguer, membre de la comissió dels Pastorets. Els organitzadors calculen que el dia 25 «vam fer cent i pico persones» i el dia de Sant Esteve «vam gairebé emplenar». Pel que fa a l’última d’aquestes festes, la del dia 4 va ser «un èxit total», apunta Verdaguer. A partir d’aquest bon balanç toca «continuar i l’any vinent tornar amb més pastorets perquè les tradicions no es poden perdre mai». 

127 anys d’història s’amaguen darrere d’aquest emblema cultural ripollès, una tradició que es manté viva gràcies a les noves generacions i al relleu de pares a fills, «són petits i ja s’enganxen als Pastorets, això ve de pares a fills i d’avis a nets. És una tradició familiar». Gràcies a totes les persones, de totes les edats, que formen part d’aquest emblema, des de la comissió poden garantir que «tenim pastorets per molts segles». Una evidència d’aquest relleu és que hi ha qui va començar fent de Nen Jesús i continua, ara fent de dimoni, com és el cas d’en Nil Farrés «jo porto vuit anys, vaig fer de Nen Jesús» o l’Eudald Morera, «jo quan era molt petit vaig fer de Nen Jesús, plorava tota l’estona», recorda. Hi ha qui, tot i portar menys anys, ha provat diferents personatges, com és el cas de l’Eudald, «vaig començar fent de Pastor, però vaig veure que en Pau feia de dimoni, com som molt amics vaig canviar».

Per tots aquells que són part dels Pastorets, formar-ne part té significats molt diferents, «la relació que tenim entre nosaltres és molt bonica», diu Martina Fabregó, el seu company, Eudald Morera reitera aquest bon vincle i afegeix que «riem molt, treballem junts, som com una gran família». El que més agrada a en Nil Farrés és «sortir en públic i que em coneguin», el seu company, Thiago comparteix que «a mi també és el que més m’agrada». 

Un dels papers més emblemàtics dels Pastorets de Ripoll és en Bato i en Borrego, enguany canviaven d’actors per donar pas a una nova generació. Després de més de quaranta anys amb Verdaguer fent de Bato, aquest diumenge Lluís Garcia agafava el relleu, «hi ha nervis, al final són 42 anys que ho ha fet en Ramon Verdaguer, avui m’estreno i crec que anirà tot bé», assegura. Garcia fa molts anys que puja a l’escenari per representar els Pastorets, des de dalt pot confirmar com «després de 127 anys amb el mateix text encara hi ha molt d'interès tant per participar-hi com per venir-los a veure». 

Vius des de finals del segle XIX i amb un futur immillorable, els Pastorets apaguen les calderes d’en Pere Botero i pengen les ales al cel, fins a l’any que ve, quan tornaran a demostrar que a Ripoll, no hi ha Nadal sense ells.