Ripoll es troba dins el rànquing dels 10 municipis de la província que mantenen el preu per metre quadrat per sota els 1.500 euros (en concret, 1.428 euros), però, en canvi, suposa un increment, que és constant, des de fa cinc anys. Un fenòmen global que s’ha produït, però arreu de l’estat, amb més o menys mesura, segons exposa l’API Josep Maria Franquesa, en què hi ha un desequilibri entre l’oferta i la demanda. En concret "hi ha més gent disposada a comprar habitatge, un fet en gran part motivat per l’increment del preu del lloguer, que són elevats i a més les revisions de condicions del contracte que s’han de negociar periòdicament no ajuden".

Pel que fa al perfil dels interessats s’ha detectat un fenomen d’immigració a causa del pes del cost de l’habitatge i "que volen canviar de model de vida, per viure en poblacions amb un preu de l’habitatge més ajustat".

En concret, en el seu cas, observa un increment de matrimonis del Maresme jubilats que han decidit per una qüestió de clima, preus i nombre d’habitants, fer el canvi.

El 2020 el preu per metre quadrat a Ripoll era entre 1.100 i 1.200 euros, actualment el 2025, està per sota 1500. Però no és dels pobles més buscats, sobretot ho són els més turístics, com la Vall de Ribes i Vall de Camprodon.

En el cas de Ribes el preu es troba per sobre els  1700, i encara més alts és en els pobles del voltant.  En el cas de Camprodon ho supera i pot arribar fins als 2.000 euros, com també Llanars i Setcases. Les previsions no són gaire optimistes. "Perquè baixin hi hauria tres vies. La primera, que la gent no pugui comprar, per tant, els preus baixaran; La segona, que hi hagi unes regulacions que no facin tant atractiu la compra per inversió d’un habitatge de segona residència, llavors baixaria la demanda. Tercera, trobar una manera de construir de forma més ràpida, ciutats com Barcelona han fet alguns edificis a través de contenidors reciclats una construcció d’habitatge plurifamiliar en poc temps, però en general els municipis van escassos de terrenys".

Franquesa recorda que els sistemes de construcció d’obra nova, continua essent massa lents i que poden allargar-se entre 1 i 2 anys.