Editorial

Aquesta setmana, un grup de veïns de Sant Joan de les Abadesses han decidit passar a l'acció i encartellar les tanques que protegeixen els vilatans del perill de despreniments de l'edifici de Can Blanxart per reclamar una solució definitiva. D'ençà que el consistori va decretar que no es podien celebrar actes a la plaça Major per l'estat ruïnós de l'edifici, la seva inquietud ha crescut, i per això han decidit sortir al carrer i reclamar que cal que la Vila Vella recuperi vida. No s'hi han pogut celebrar ja actes que eren sinònim de plaça Major, com l'Atipa't de Tapes.

Els veïns reclamen que tornin a ser aquell pulmó de vida i que torni a poder encabir activitat: no estan ni a favor ni en contra de ningú, simplement volen que la plaça Major pugui ser centre neuràlgic.

Tot plegat, després d'anys de disputa entre l'Ajuntament i la propietat, el Bisbat, que mai arriben a bon lloc i que mai semblen acabar. Un punt d'entesa que sembla, ara més que mai, enquistat i que si no hi ha un miracle, potser la visita de papa ho pot ser, no té pinta que arriben més ràpidament que tard.

Però, tot plegat, posa de manifest que el caliu associatiu i veïnal de Sant Joan és d'aquells que sempre es cou a foc lent i mai s'apaga. Si fem un escandall de tots els actes que se celebren arreu de la comarca, els d'aquest municipi sempre tenen com a denominador comú que gairebé es penja el cartell de complet. Sigui un acte amb molt de renom, o un acte de petit format, els veïns sempre donen resposta.

I és precisament per això que la situació genera tanta preocupació. Perquè la plaça Major no és només un espai físic. És un símbol. És el punt de trobada de generacions, l'escenari de celebracions, fires, àpats populars i festes que han ajudat a construir la identitat col·lectiva de Sant Joan. Els veïns ho saben. I per això han decidit sortir al carrer. No per assenyalar culpables ni per alimentar cap confrontació. Ho han fet perquè tenen la sensació que, mentre administracions i propietat continuen atrapades en una situació que sembla no tenir final, la vida de la plaça es va apagant lentament.

La reivindicació d'aquests dies també és una demostració de la fortalesa del teixit social santjoaní. En una època en què sovint es diu que la participació ciutadana ha disminuït o que la gent només es mobilitza a través de les xarxes socials, un grup de veïns ha decidit organitzar-se, recollir signatures i fer sentir la seva veu.

Perquè les tanques poden evitar despreniments. Però el que realment evitarà que la plaça perdi la seva essència serà trobar, d'una vegada per totes, una solució.