L’objectiu de la Generalitat és descobrir abans de finals d’aquest any, a través d’un estudi històric, si hi ha més fosses comunes al Ripollès, a banda de les que ja estan detectades i formen part del mapa actual, on n’hi consten sis. I és que des del Departament de Justícia es tenen indicis que n’hi hauria d’haver més i que, a la comarca, hi ha un buit d’estudi en aquest camp.

«L’estudi tècnic l’hem de tenir a finals d’aquest any i a partir de les dades que ens pugui donar, incrementarem el número de fosses del Ripollès en aquest cas», diu Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica.

La fossa més gran de la comarca, la de Ribes de Freser, va ser dignificada el 2024 a petició de l’Ajuntament. A tres més, les de Ripoll, Pardines i Toses, es van traslladar els cossos al Valle de Cuelgamuros, cosa que fa complicada la recuperació i identificació dels cossos. La principal finalitat de totes aquestes accions, finalment, acaba sent restituir la dignitat a les persones que no han pogut ser enterrades per les seves famílies. El cens que es posa a disposició de la població general cada vegada creix més i, posant-se en contacte amb el Departament de Justícia i fent els tràmits corresponents, es poden fer les proves d’ADN per identificar desapareguts i vincular-los als seus familiars, creuant dades.

«Hi ha 4.500 perfils genètics. Del Ripollès hi ha 25 casos de persones desaparegudes a la comarca. Si a més, busquem els desapareguts amb alguna vinculació amb la comarca, en són 64. Tenim molt camp per recórrer», comenta Menéndez. 

El Departament de Justícia té per objectiu continuar amb les tasques de recuperació de Memòria Històrica des d’aquest Pla de Fosses que dura tres anys i que comença enguany. Alhora es vol també posar el focus en aspectes com els moviments dels maquis a la zona del Baix Ripollès, com a via de connexió amb les comarques de la Catalunya Central, on el tema ha estat poc explorat i estudiat.