Tot l’equip de Balandrau tenia molt clar que la preestrena havia de ser a Camprodon perquè com diu el director, Fernando Trullols: «Aquesta història us pertany a vosaltres».  Amb aquesta premissa, el Cinema del Casal Camprodoní va estendre una catifa vermella per on van passar els actors, l’equip i també totes aquelles persones que van viure la tragèdia durant aquells fatídics dies del mes de desembre de l’any 2000. Per la producció, l’equip va comptar amb testimonis, veïns i equips de rescat, «vam disposar d’ells des del principi. Els bombers ens han deixat moltes coses i la gent del poble, confiava que podíem fer una cosa bonica». Com a record i com a agraïment per la feina feta, el càsting es va obrir a la comarca, «no hi havia una altra que la gent també sortís a pantalla». La decisió de portar la preestrena a Camprodon, també era una decisió ferma entre els actors. Per Bruna Cusí, «té tot el sentit» perquè és «poder-ho compartir amb moltes de les persones que ho van viure». 

Actors com Marc Martínez o Bruna Cusí es posen al paper dels excursionistes que el desembre de fa 25 anys, van sortir a descobrir la muntanya. La pel·lícula també recorda a tots els equips de rescat que es van mobilitzar durant aquelles jornades.  «El pulmó de la pel·lícula és el meu personatge, en Siscu. Jo havia de fer-la amb ell». L’actor recorda la trucada del director, informant-lo de la mort del camprodoní: «No m’ho podia creure». Tot i que en el moment va lamentar profundament el traspàs, «havíem de continuar endavant i ja m’havia contaminat del seu tarannà».

«Van existir i ja no hi són. Et dona la responsabilitat de les famílies i de poder apropar-te al màxim possible emocionalment. No deixa de ser un homenatge», explica Bruna Cusí, qui interpreta a la parella de Josep Maria Vilà, l’únic supervivent de la tragèdia. «Ho vols fer molt bé perquè s’ho puguin estimar», afegeix l’actriu. 

Álvaro Cervantes, es posa en la pell de Josep Maria Vilà, l’únic supervivent de la tragèdia. Cervantes compta amb una llarga trajectòria en el món de la interpretació, tot i que aquesta experiència per ell «ha sigut una responsabilitat molt gran». L’actor es va preparar per a aquest paper amb molta antelació, fins i tot, es va posar en contacte amb Josep Maria Vilà. Unes trobades que van calmar els nervis de l’actor, sobretot «quan t'adones que és una persona molt generosa i m’ha pogut compartir tot el que va viure aquell dia». Per Vilà, compartir aquesta experiència amb Cervantes «ha sigut molt interessant». De fet, destaca el vincle que ha sorgit entre tots dos més enllà de preparar el personatge:  «Ara que he vist la pel·lícula i m’he vist representat a mi, crea lligam. Això que no ens coneixem de res». 

La recreació del torb, un monstre de fred, neu i vent, va ser una de les escenes més difícils de rodar. «Han sigut anys de recerca. Era un dels manaments que teníem dels supervivents: la gent havia d’entendre com és estar dins d’aquesta tempesta». El director destaca el paper dels personatges, que sense prescindir d’ajudants i de dobles, van decidir endinsar-se en aquesta escena tan complicada: «Aquesta gent va estar 12 hores, nosaltres hem estat dos minuts. Penso que tot el que hem fet és poc perquè se’ls recordi».

Dempeus i aplaudint, així va finalitzar la projecció del film al Casal Camprodoní. ‘Balandrau, vent salvatge’ arribarà als cinemes aquest divendres.