Amb un gest simple, però carregat de simbolisme, Òmnium Ripollès ha homenatjat als socis que fa 50 anys o més que formen part de l’entitat, un gest que feia anys que no es duia a terme. Ha estat en el marc de l’assemblea de socis de l’entitat, que ha renovat parcialment la junta. 

«Són 50 anys de fidelitat a l’entitat», ressalta el president d’Òmnium Ripollès, Jordi Vilarrodà, qui recorda que alguns dels homenatjats són part de l’entitat des de 1971, encara en plena dictadura, quan l’entitat tot just començava el seu recorregut i la defensa de la llengua i la cultura catalanes implicava un compromís especialment valent. «Era un moment que tenia mèrit fer-se d’Òmnium», insisteix el president, i destaca que aquesta fidelitat s’ha mantingut al llarg de dècades, també des de la creació d’Òmnium Ripollès l’any 2010. L’homenatge, de caràcter simbòlic, es va materialitzar amb l’entrega d’un pin, però, tal com subratlla Vilarrodà, «el més important és reconèixer aquesta fidelitat».

El president d’Òmnium Ripollès, en aquest sentit, fa una reflexió sobre el canvi de context entre les generacions. Si fa més de cinquanta anys la motivació principal era la resistència cultural en un context de dictadura, avui, assegura, encara hi ha motius per mantenir aquest compromís. «La llengua viu una situació preocupant», afirma, i assegura que hi ha la necessitat de recuperar aquell esperit de defensa activa de la cultura i el país. «Ells ho tenien molt difícil, i nosaltres també ho tenim difícil. És una mica això».

Pel que fa a la situació actual de l’entitat a la comarca, Vilarrodà apunta a una certa estabilitat, amb prop de 870 socis. Tot i això, reconeix que l’objectiu és créixer, tant en nombre com en implicació: «Ens agradaria que hi hagués més socis i més socis actius». En aquest sentit, destaca especialment projectes com els grups de conversa en català, en el marc del projecte Vincles, que compten amb una vintena de voluntaris i continuen expandint-se arreu del Ripollès. 

En relació amb aquest compromís, Vilarrodà emmarca l’esperit actual de l’entitat en continuïtat amb el dels seus inicis: «Les motivacions en aquell moment segurament eren de resistència, quan parlem de fa més de 50 anys d’aquests socis, que la cultura catalana havia de resistir i ajudar». En aquest sentit, recorda que Òmnium impulsava classes clandestines de català i defensa que, malgrat el canvi de context, aquesta tasca continua sent necessària: «Ara, fins i tot després del moment àlgid del procés, continua tenint sentit això, una mica recuperant aquell esperit, de dir, continuem necessitant gent que lluiti per la llengua, per la cultura i pel país».