La manca d’habitatge ha sortit a la palestra en les darreres setmanes per l’agudització de la situació al Ripollès i també arreu de Catalunya. Si bé és cert que últimament s’han impulsat més mesures per fomentar la rehabilitació, amb un èmfasi especial en els municipis rurals, les limitacions econòmiques dels consistoris més petits, com és el cas de Vallfogona de Ripollès, evidencien una bretxa entre les polítiques d’habitatge i la realitat quotidiana dels pobles rurals. «Parlo de Vallfogona, però estic convençut que passa el mateix a la majoria dels pobles petits. Tenim un solar, que ens ha costat anys i panys poder tenir-lo. Ara que el tenim, l’hem de cedir a la Generalitat a cost zero i que facin habitatge?», exposa l’alcalde de Vallfogona de Ripollès, Esteve Font, qui ofereix, com a alternativa, «potser són ells que t’han de donar una subvenció prou atractiva perquè puguis fer habitatge i cuidar-te’n tu com a ajuntament, cal portar-ho tot des de Barcelona?». En la mateixa línia, l’alcalde expressa que «si no et donen una subvenció del 90-95%, ni te la mires». 

Tanmateix, Font també afirma que últimament el tema de l’habitatge s’ha tractat amb més vehemència i assegura que hi ha opcions per millorar la situació. «És cert que sembla que s’hi posen i segur que s’arribarà a algun acord beneficiós per les dues parts. Feia anys que no s’havia parlat d’habitatge. A banda de parlar-ne, cal posar els punts sobre les is i tractar-ho d’arrel». El debat sobre l’habitatge s’emmarca en un context més ampli de reptes estructurals als micropobles, com han evidenciat els darrers episodis de vent amb problemes de connectivitat digital i llum.