La fita del Casal Camprodoní per aconseguir digitalitzar la màquina projectora ja s’ha aconseguit. Per celebrar-ho, divendres, es va fer una festa al mateix local així com es va projectar una pel·lícula molt especial, Cinema Paradiso.

L’elecció no va ser difícil ja que Maria Claret, responsable de la societat que ho gestiona, va explicar que «és la nostra història». A tots els socis no els va fer faltar buscar entre grans hemeroteques ja que es va establir una similitud entre la història que explica el film de Giuseppe Tornatore, quan Toto ajudava al seu vell amic Alfredo a la cabina de projecció. 

El Casal camprodoní, antic casino de Camprodon, es va cremar i, alhora, tenien molts problemes per poder projectar pel·lícules fins al punt que els responsables havien d’anar a Sant Joan de les Abadesses en moto per tal d’intercanviar-les i fer dos projeccions diferents en un mateix dia. 

Ara, els temps han canvia, i ja no és difícil poder-ho fer però si cal l’empenta de moltes persones per poder portar a terme aquesta labor. Maria Claret reconeix que «sense l’ajut dels joves que s’han implicat i tenen ganes de col·laborar i participar, això no hauria estat possible», tal i com Toto ho va fer en el seu dia en la bella Cinema Paradiso. 

La digitalització, doncs, era un pas més que havien d’aconseguir des del Casal Camprodoní i, després de set mesos, ha estat possible. El procés no ha estat fàcil ja que al llarg d’aquest temps semblava «molt difícil» poder-ho aconseguir. 

El canvi de maquinària ha estat possible gràcies a un gran volum de persones que hi han volgut participar com la col·laboració dels ajuntaments de la vall, els socis de l’associació o les associacions de Camprodon. També han fet falta més d’una marató de cinema, en especial, la que van projectar els dos films més taquillers d’aquest any on es van aconseguir set mil tres-cents euros.

Ara pel cinema de Camprodon, se li obra tot un ventall de possibilitats amb la digitalització entre les que es troba «poder projectar òpera o ballet en directe».