Lluís Llach: «Els catalans hem decidit ser protagonistes de la nostra pròpia història i ser ciutadans de ple dret»

Lluís Llach: «Els catalans hem decidit ser protagonistes de la nostra pròpia història i ser ciutadans de ple dret»

Política

Davant d'una plaça de l'Ajuntament de Ripoll plena de gom a gom, la candidatura Junts pel sí s'ha presentat formalment al Ripollès. Persones vingudes dels dinou municipis de la comarca han escoltat la raó de ser de la formació de la mà del cap de llista per Girona, Lluís Llach, la Vicepresidenta del govern, Neus Munté, l'economista Oriol Amat i els dos membres de la llista unitària ripollesos, Jordi Munell i Carme Freixa.

LLUÍS LLACH

El número 1 per Girona han començat el seu discurs dient que la llista s'ha format «per la voluntat de tos vosaltres». A més, ha volgut remarcar la importància de la mateixa, ja que considera que és de vital per mostrar la unitat davant de totes les cancelleries Europees. El conegut cantant s'ha mostrat contundent davant de l'Estat Espanyol i ha afirmat que «no anem contra Espanya ni contra els espanyols, anem contra un estat que també oprimeix i escanya els espanyols» i és que pensa que els ciutadans espanyols també en són víctimes de les polítiques dels governs d'Espanya. Llach considera que aquests governs s'han carregat el projecte que es va construir ara fa 35 anys amb la recuperació de la democràcia des dels encapçalats per Felipe Gonzàlez, passant per José María Aznar i el President actual a qui ha anomenat "El Marianito".

Lluís LLach ha explicat que des del 2010 els catalans vam «deixar de ser aspirants per ser ciutadans de ple dret». Un fet que ha passat perquè «hem decidit ser els protagonistes de la nostra pròpia història». Per últim, ha argumentat que el procés ha de servir per fer un millor país i és que, segons el cap de llista per Girona, «si hem de fer un estat com els que coneixem, no ho farem». Llach considera que el país ha de poder tenir un estat totalment renovat.



NEUS MUNTÉ

La vicepresidenta de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya ha dit a Ripoll que «sóc una candidata més, intentant buscar els indecisos i convèncer-los». Munté ha assegurat que el 27 de setembre ha de servir per culminar allò que «el 9N no ens van deixar fer». I és que considera que el procés i la llista unitària ha aconseguit aplegar a persones d'orígens diversos, però que, precisament, «les diferències ens fan forts».

Munté també s'ha mostrat clara i contundent: «l'Estat Espanyol té por a les urnes i al·lèrgia a la democràcia». I és que la Vicepresidenta ha assegurat que Catalunya té dreta a ser un país normal «lliure i independent». La portaveu del govern ha apuntat que «patim molt per fer les polítiques que la nostra gent necessita» i ha posat l'exemple dels nous comptes de l'executiu presidit per Mariano Rajoy que els ha titllat de «frau». Per últim ha assegurat que Catalunya té una oportunitat única al davant, però que «les coses s'han de fer bé: millor». La Vicepresidenta ha tancat el seu discurs amb un crit de: "De Ripoll a la refundació".



ORIOL AMAT

L'economista i número 7 per Barcelona de Junts pel sí ha explicat que el 27 de setembre a la nit es comptaran els vots «pel Sí i pel NO» i, per aquest motiu, ha assegurat que la clau és que «siguem molts», ja que només d'aquesta manera «podrem començar un nou país i fer-ho des de zero». Amat ha afegit que els catalans paguen molts impostos i el 40% no tornen a Catalunya, el que equival a 16 mil milions d'euros. Unes xifres que es tradueixen en què cada català paga 2.200 euros l'any que no tornen. Amat considera que esdevinguent un nou estat aquest fet es podrà canviar i repercutirà «en les polítiques socials»

Les pensions han centrat bona de la seva explicació. Amat considera que els catalans no han de patir per pensions si s'esdevé un nou estat perquè «la viabilitat de les pensions és la relació de persones que treballen i les que són pensionistes. A Catalunya hi ha menys atur que a la resta d'Espanya, per tant, no s'ha de patir i seran totalment viables». També ha parlat de la relació amb Europa i ha assegurat que «Catalunya no estarà ni un segon fora d'ella». Una afirmació que ha assegurat que es complirà si hi ha un mandat clar a favor de la Independència. Catalunya, segons Amat, és una contribuïdora néta i, en conseqüència, «Us imagineu expulsar algú que és contribuïdor net?», ha preguntat l'economista. Tot i així, ha assegurat que s'hauria de ser pacients, ja que «s'haurà de pactar, negociar i parlar». 


CARME FREIXA

La vallfogonina, que serà suplent a la llista per Girona, ha parlat de què els dies que falten per la cita amb les urnes, la candidatura de Junts pel sí els ha de destinar a «treballar per aclarir els dubtes que tenen algunes persones sobre la independència» i és que considera que les solucions als problemes de les persones passen per la sobirania nacional i «fer un país millor».



JORDI MUNELL 

L'alcalde de Ripoll ha exercit de presentador de l'acte i ha volgut fer referència a Ripoll com a Bressol de Catalunya i a Guifré el Pelós, fundador de la nació catalana. Munell ha assegurat que ara fa 800 anys, Guifré va trencar amb el vassallatge per construir un país independent amb una nova monarquia comtal i ara «800 anys després, Catalunya torna a fer-ho». L'alcalde ha volgut transmetre tranquil·litat a aquells que consideren que Junts pel sí no té programa dient que «no patiu perquè tenim programa i sabem el que volem fer». A més, ha explicat que la candidatura neix amb la voluntat de fer-ho «per la gent que ens arrossega i per ser el nou Estat d'Europa». 

El toc anecdòtic de la jornada ha estat quan la diputada Teresa Jordà ha presentat a Munell amb un somriure als llavis i dient «qui ens ho havia de dir a nosaltres que et presentaria ara i ho faria de tan bon gust»


LA JORNADA

Junts pel sí ha aplegat més de 700 persones a la plaça de l'Ajuntament de Ripoll. La presentació ha començat amb totes les dones candidates fent-se una foto de família coincidint amb el Superdissabte, que pretén aconseguir convèncer les indecises a votar a la formació. El Superdissabte s'ha fet arreu de Catalunya, on dones de tots els pobles han sortit a convèncer i explicar que és Junts pel sí.