El ple d’alcaldes, celebrat dimarts al vespre, va posar sobre la taula la direcció que ha de prendre el consorci Ripollès Desenvolupament, després que alguns municipis de la comarca -Ribes de Freser i Planoles- hagin pres la determinació de deixar-ne de formar part i que d’altres ja no en formessin part. D’aquesta manera, només 8 dels 19 municipis que conformen la comarca són presents a l’agència. En el plenari es va posar en consideració quin és el camí que cal prendre en la promoció econòmica, les polítiques que l’ens ha d’executar i com s’ha de gestionar. Al llarg de les més de quatre hores es va produir un debat «serè i extens» que va servir per posar de manifest els diversos criteris existents. El president del Consell Comarcal, Joan Manso, reconeix que hi ha plantejaments diferents, punts de vista diversos i interessos diferents i «que la realitat no és simple». En el plenari, alguns batlles van defensar «que el consorci ha fet molt bona feina i que és l’eina principal amb la qual hauríem de treballar i fer-la avançar», però una altra part dels alcaldes manifesten que «aquestes polítiques s’han de vertebrar d’una altra manera, que no ha de ser aquest ens el que les desenvolupi i, per tant, cal plantejar altres fulls de ruta». Tanmateix, Manso assegura que els alcaldes s’han emplaçat a les setmanes vinents per «abordar l’interès polític». Posteriorment, el consell de govern del Consell Comarcal es reunirà per «valorar quina ha estat la posició majoritària dels alcaldes» i «formular una proposta sobre el futur de la institució». Tot i així, Manso afirma que és d’hora de conèixer quin és el posicionament homogeni i cap on s’avança, però «l’immobilisme no és una opció perquè ens aboca a la situació que ara tenim i hem d’evitar». 

LA RESPOSTA

El president de l’Agència de Desenvolupament, Josep Maria Farrés, ha assegurat a aquest mitjà que des que va iniciar l’etapa al capdavant de l’Agència, ara fa cinc anys, han intentat treballar per «tenir una comarca unida» i que es van trobar amb un ens «molt desestructurat». Segons el seu parer es va palesar que la comarca «està molt dividida, en tres valls». Tot i així, a base d’esforç i treball, «semblava que la feina que fem al consorci s’apreciava», un fet que va canviar arran de les eleccions municipals i «et pots trobar que hi ha un canvi d’ajuntament i resulta que nosaltres pensàvem que en teníem 17 a favor i pot canviar i quedar al revés».

Farrés defensa que la comarca «necessita» el consorci, ja que la institució permet treballar conjuntament a actors públics i privats. Per aquest motiu, fa dos anys es va crear un model participatiu, a base de taules de treball, que «per les eleccions no s’ha posat en marxa fins fa poc». Per tant, considera que «el consorci ha de ser el que és: un enllaç». Una qüestió que considera que és beneficiosa per la comarca i, per tant, es pregunta: «Aquesta eina que està a la teva disposició, te l’has de carregar?».Segons el president, aquest debat fa palès que «la comarca està dividida i tothom va a la seva, menys al Baix Ripollès, que és la més comarcalista». I continua afirmant que «el problema no el té el consorci, sinó la comarca». Prossegueix dient: «És molt trist que en una empresa, el mateix soci et posi pals a les rodes. Com vols caminar, com vols dinamitzar, com vols créixer?».

EL SEU FUTUR

Josep Maria Farrés, de moment, no ha pres una decisió respecte el seu càrrec, a expenses de conèixer la decisió presa al Consell d’Alcaldes, però «el que està clar és que jo no jugaré amb les regles de joc que s’han jugat fins ara. Això ha de ser un consorci on es dissenya, es crea i es dóna valor i ha de ser operatiu i no estaré a les esperes del que decideixen els socis, perquè no ho penso permetre i ha estat un gran error». A més a més, assegura que si no troba suport, «no té sentit que continuï». I es mostra taxatiu a l’hora d’argumentar que, si continua quatre anys més, «no en vull saber res d’alcaldes i vull interlocutar amb el Consell Comarcal com a representant de la comarca i amb 3 o 4 alcaldes».