El Museu Etnogràfic de Ripoll ja té la seva "Petita Història"

Des de fa un parell de setmanes es pot adquirir al museu de Ripoll “La Petita Història del Museu Etnogràfic”, una obra dels autors ripollesos Pere Roura i Joan Alabau. De forma amena i didàctica, s’hi narra la història d’aquest ens tan important per la vila. L’alcalde, Jordi Munell, va proposar la idea. Joan Alabau destaca que «va parlar-ho amb la directora del museu i ella va pensar en nosaltres, ens ho va proposar i nosaltres vam acceptar».
El protagonista del conte és en Muet, un pollet que es topa amb el primer director del Museu Arxiu Folklòric, Tomàs Raguer, i que posteriorment avança en la història del museu passant per l’època de documentació de la producció industrial amb Eudald Graells, fins a arribar a l’actualitat, amb personatges que encara avui en dia s’hi troben.
Pere Roura explica que «per una banda el que preteníem explicar amb el conte és la història del museu pròpiament dita, tot i que d'una forma amena perquè evidentment va destinat cap als més menuts. Teníem molt clar que a nivell de llenguatge, el vocabulari i l'argument havia d'estar destinat cap als més petits. I també volíem plasmar la feina que ha fet el museu des de la seva fundació fins l'actualitat, i fer partíceps als nens i nenes d'aquesta feina, convertint-los, en la mesura del possible, en uns etnògrafs».
Pilarín Bayés va vestir amb els seus inconfusibles dibuixos el relat dels dos autors. L’objectiu és fer un acte de presentació del conte, que pot agradar tan a petits com a grans, en un futur.
El protagonista del conte és en Muet, un pollet que es topa amb el primer director del Museu Arxiu Folklòric, Tomàs Raguer, i que posteriorment avança en la història del museu passant per l’època de documentació de la producció industrial amb Eudald Graells, fins a arribar a l’actualitat, amb personatges que encara avui en dia s’hi troben.
Pere Roura explica que «per una banda el que preteníem explicar amb el conte és la història del museu pròpiament dita, tot i que d'una forma amena perquè evidentment va destinat cap als més menuts. Teníem molt clar que a nivell de llenguatge, el vocabulari i l'argument havia d'estar destinat cap als més petits. I també volíem plasmar la feina que ha fet el museu des de la seva fundació fins l'actualitat, i fer partíceps als nens i nenes d'aquesta feina, convertint-los, en la mesura del possible, en uns etnògrafs».
Pilarín Bayés va vestir amb els seus inconfusibles dibuixos el relat dels dos autors. L’objectiu és fer un acte de presentació del conte, que pot agradar tan a petits com a grans, en un futur.
