La gestió de la COVID-19 per part dels organismes polítics europeus va prometent a la població del sud d’Europa milers de milions d’euros que els esquerps països del nord gentilment regalaran (?) per arreglar les nostres vides tan malmeses com les nostres economies. Té desgràcia que de tants milions encara no n’hàgim vist cap i que els únics diners que coneguem, o que coneixerem, siguin els dels interessos bancaris que moltes empreses han hagut de demanar per reflotar aquest vaixell a la deriva en forma de país que el govern abandona com les rates abans de l’enfonsament, ajudat de discursos ambigus i sovint ofensius. Els del govern deuen pensar que la gent és idiota, i no.

Té desgràcia que de tants milions encara no n’hàgim vist cap i que els únics diners que coneguem, o que coneixerem, siguin els dels interessos bancaris.

Cíclicament, desgràcies assolen les nostres vides i en la nostra innocència recorrem al govern en busca d’ajut, sojorn i recer, sense resultats. El govern sol emetre amb regularitat tota mena de promeses que es perden als pocs minuts d’haver-les anunciades. Això sí, cada poc temps, ens intenten engaltar alguna altra idea descabellada per convèncer-nos que ho faran tan bé que n’estarem orgullosos, que la vida ens somriurà i que tots serem feliços i menjarem anissos. La realitat sempre acaba topant amb murs d’ineficàcia, o amb més impostos, i per això, sense cap rubor afirmo que el govern català ja no em representa i que, a més, ho ha gestionat tot (inclosa la pandèmia) com el cul, amb perdó.

Des del principi de la pandèmia, l’OMS, aquesta organització feixuga dedicada a la carregosa burocràcia de la salut mundial que ja no rebrà la pasta dels ianquis, demanava testos massiu per detectar nous casos de la COVID-19 i, malgrat que ens han inflat el cap i altres parts del cos amb afirmacions com que en poden fer fins a trenta mil al dia, resulta que no se’n fan ni als sospitosos. Tot un puntàs, sí.

Es veu que el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya i un Honorable conseller de la Generalitat tenen els telèfons punxats i volen denunciar tot déu de tan ofesos com estan. Estem farts de veure a les sèries americanes que qualsevol que tingui por que el rastregin, el primer que fa és trencar el mòbil i comprar-ne un altre de pagament. Aquests senyors o no veuen les sèries ianquis de narcos o usen encara el telèfon que els varen regalar per la comunió... valga’m déu, val!. Saben a quin món viuen?
Tinc la sensació que l’independentisme de pa sucat amb oli que ha exiliat uns polítics i empresonat altres no tenia gens clares les idees, però que ara s’hi apel·li de nou per afirmar que les gestions (sanitàries) des de Calalunya sempre seran superiors a les de la resta del món em sembla ja una falta de respecte tan gran a la població que s’acosta molt a la repugnància i a la falta d’intel·ligència. Sobretot, veient els resultats actuals de contagis.

Per acabar, nous partits “rerererefundats” proclamen que en les properes eleccions de per riure que vindran a no tardar, elegiran nou president telemàticament, tot i saber que això no entra dins les regles del joc actual. Ja cansa, no, tanta demagògia barata? Això sí, la culpa sempre serà dels altres.

Com deia en Pau Riba, ens tocarà pagar, pagar i pagar i vigilar que no ens peguin.

Rock me mama