A principis del passat juliol, Òmnium Cultural va presentar una querella criminal contra Joan Carles de Borbó, per presumptes delictes de suborn, tràfic, frau fiscal i estafa a la hisenda pública; i blanqueig de capitals, entre d’altres. La querella es va presentar davant del Tribunal Suprem espanyol, però al mateix temps s’engegava una acció jurídica a l’internacional a Suïssa enviant un informe al Consell Federal, demanant que mentre es porta a terme la investigació fossin congelats els comptes del rei emèrit d’Espanya en aquell país. El moviment es demostra caminant, i les declaracions es queden només en paraules si no es porten a terme accions. “No hi pot haver reis que tinguin un poder diví, i no oblidem ni oblidarem mai el paper que la monarquia espanyola ha tingut sobre la repressió o amb aquell discurs del 3 d’octubre del rei Felip VI”, va dir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri.

Les declaracions es queden només en paraules si no es porten a terme accions.

Com si fos una anticipació del que havia de succeir, hem vist ara el mateix monarca prenent la decisió d’emprendre la fugida cap a un destí encara no conegut, davant de la magnitud de l’escàndol que l’assetja. Òmnium havia posat el dit a la nafra: la impunitat amb què Joan Carles de Borbó ha actuat durant el seu regnat és un signe de quelcom més que una actitud personal. És el símptoma de l’estructura caduca d’un Estat, que comença per aquell qui n’ostenta la màxima representació. Des del seu fill, el rei malhumorat del 3 d’octubre, fins als poders polítics, econòmics i mediàtics, han estat molts els que han encobert la corrupció i els que ara intentaran posar un tallafoc que salvi la monarquia. I ho fan, entre altres motius, perquè aquesta encarna la unitat d’Espanya, argument que alguns no es cansen de repetir.

El rei va nu, com en el conte. El contrast entre la seva vergonyosa fugida -amb la cobertura econòmica que ha anat acumulant aprofitant-se del càrrec- i la situació dels presos polítics i exiliat catalans, que tenen com a únic delicte el d’haver posat les urnes al poble, és tan evident que clama al cel. Aquest és un altre dels objectius de l’acció empresa per Òmnium.

Som en estiu especialment intens des de molts punts de vista. La situació de la pandèmia de la Covid-19 no ens pot fer aturar, encara que calgui tenir-la molt present i pensar en la prudència sanitària al planificar totes les nostres accions. Òmnium Ripollès ho ha tingut clar des del primer moment, i per això es va decidir celebrar l’arribada de la Flama del Canigó el 23 de juny, i l’anomenat Sant Jordi d’Estiu, el 23 de juliol. Seguint tots els protocols, és possible fer-ho. I en la mateixa línia, el dia 19 de juliol Ripoll acollirà la campanya Òmnium en Ruta, que està fent un recorregut per tot el país. Exposició, espectacle familiar, taula rodona, projecció de cinema, presentació del Premi Sant Jordi de novel·la i altres activitats tindran lloc la tarda d’aquest dia, a la Devesa del Pla. Per demostrar que continuem i que res no ens aturarà en el camí de la defensa de les llibertats i els drets.

Que tingueu un bon agost i que pugueu gaudir d’uns dies de descans després d’uns mesos tan difícils.