La trama de l’espionatge cap al món independentista es fa cada cop més gran. Més de 60 polítics i de les entitats civils de l’independentisme català han estat espiats amb el programa Pegasus, tot i que l’empresa israeliana, assegura que només el poden adquirir governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. Per contra, fonts de La Moncloa han remarcat que l’Estat Espanyol és un estat de dret i que la intervenció de comunicacions s’ha de fer amb autorització judicial.

Espero que aquests fets siguin un aprenentatge del món independentista, perquè no es podrà avançar cap a la sobirania nacional, sense entendre que hem de fer les coses diferents

Per molt que els partits i organitzacions independentistes s’escandalitzin dels fets i demanin explicacions i assegurin que portaran el tema fins a les últimes conseqüències judicials a escala europea, la veritat és que això no farà que l’estructura de l’Estat s’immuti per res. Això no farà que Espanya es comporti com un estat de ple dret dins de les democràcies occidentals reconegudes. Per l’Estat Espanyol, qualsevol intent d’avançar cap a la sobirania plena de Catalunya, per molt democràtic i pacífic que es vulgui fer, és un atac a les estructures de l’estat que està al mateix nivell del terrorisme i del crim organitzat.

Espero que aquests fets siguin un aprenentatge del món independentista, perquè no es podrà avançar cap a la sobirania nacional, sense entendre que hem de fer les coses diferents. Hem d’actuar com quan als nostres pares i avís ho feien davant la dictadura franquista. A la clandestinitat i generant complicitats entre els independentistes. Estem davant d’un estat que actuarà sense contemplacions contra tots aquells que vagin contra l’Statu Quo actual, que és la unitat d’Espanya. Per això em fa tan mal veure que aquestes complicitats i confiances que s’han de generar entre els independentistes, no s’estan produint ni per les bases de les organitzacions.

Tot i que l’independentisme té el 52% de representació del Parlament, considero que només podem confiar en un tant per cent reduït d’independentistes que entén que, més enllà dels diferents punts de vista i estratègies lícites dels partits i organitzacions, s’ha de prioritzar l’interès del país per anar avançant cap a la llibertat plena, independentment de qui està en millors condicions per marcar el pas. Per desgràcia, en aquests últims anys, he conegut persones de tots els partits i organitzacions que consideren que abans han de destruir el company de viatge que l’Statu Quo. Si els escolteu com s’omplen la boca destruint la confiança, sabreu si forma part del tant per cent del qual s’hi pot confiar.