Que un autor com Leonardo Padura (La Habana, 1955)  mencioni i faci protagonista a una imatge de la Verge Maria d’una vall de Sant Jaume, que ell col·loca al costat de Beget, Rocabruna, Oix, Molló, Camprodon o Sant Joan les Fonts, ens hauria d’excitar l’atenció.

Estic parlant de la novel·la La transparencia del tiempo (Barcelona, 2018), de la sèrie dedicada al detectiu Mario Conde.

De Leonardo Padura, el primer que vaig llegir fou Adiós Hemingway (La Habana, 2001), que per cert és el cinquè volum de la sèrie de Mario Conde.

No estem pas davant un simple narrador policíac. La seva faceta com escriptor, abans periodista, també guionista, és molt notable.

Seria d’esperar que fos reconegut i divulgat a casa nostra

L’obra literària de Leonardo Padura, complexa, crítica i gens acomodatícia, té unes arrels ben clares:  “Aprendí de Hammett, Chandler, Vázquez Montalbán y Sciascia que es posible una novela policial que tenga una relación real con el ambiente del país, que denuncie o toque realidades concretas y no sólo imaginarias”.

La sèrie dedicada al personatge Mario Conde, que fins ara compta amb deu llibres, té com a protagonista un policia o expolicia, de personalitat ben específica: A vegades, freqüentment borratxo, fumador, descontent i desencantat, amb mètodes policíacs desordenats, “que arrastra una melancolia. Es un policía que hubiera querido ser escritor y que siente solidaridad por los escritores, locos y borrachos”, explica Padura.

Padura no és un escriptor menor. Ha estat freqüentment guardonat. Sols per mencionar alguns dels premis que ha rebut: Premi Café Gijón, 1995; Premi Hammett, 1998 i 2006; premi Raymond Chandler, 2009 (Courmayeur Noir Infestival); i, més recentment, Premi Princesa de Asturias de las Letras, 2015.

La incerta vall de Sant Jaume, a l’Alta Garrotxa, és un dels espais on es desenvolupa la novel·la La transparencia del tiempo (2018). L’altre escenari és una Habana molt marginal, que intenta sobreviure a un règim polític maldestre i poc amable, en el que se sobreviu malament.

La imatge robada, que un s’imagina romànica, de cara negra, que és nomenada de la Virgen de la Regla, és sens dubte un dels elements sobre el qual gira la novel·la, amb una referència gens amable als fets que varen rodejar l’aixecament militar colpista de juliol de 1936 i els fets dels dies posteriors, amb assassinats, exilis i fets que cal rememorar encara ara, ja que moltes vegades han estat tergiversats, amagats, violentats i mal explicats.

Leonardo Padura no centra la seva novel·la a l’Alta Garrotxa, la verge negra garrotxina és sols un detonant del as que investiga Mario Conde. El terreny literari de Padura és la societat i d’uns barris de L’Havana, molt allunyats de les habituals estampes turístiques de la Cuba castrista.

Tenim, doncs, un nou autor, Leonardo Padura, que podem associar a la nostra geografia més propera.

Seria d’esperar que fos reconegut i divulgat a casa nostra i, potser caldria convidar-lo que copsés de prop, un paisatge que ha estat per ell inspirador, potser sense conèixer-lo.