En els darrers temps i en un context d’estira-i-arronsa constant a les xarxes en tots els àmbits i per a tots els temes, cal parar-se a reflexionar com aquest nou paradigma de comunicació i de producció i consum d’informació pot impactar en els nostres fills i filles.

La tecnologia avança de manera inexorable i, com en tot, en moments de canvi cal formació i seny. Som als inicis d’una nova era dominada per la intel·ligència artificial i cal aturar-se per reflexionar i, si escau, reorientar i canviar coses.

Per començar, més enllà de la mateixa IA, convindria poder parlar obertament a casa dels perills de les xarxes i de la desinformació. Això no és fàcil tenint en compte que davant la figura paterna/materna no sempre infants i joves són receptius en aquest àmbit. Fomentar tant a casa com a l’escola espais de diàleg i confiança sobre xarxes i informació és una eina fonamental per educar la mirada dels nostres fills i ajudar-los a convertir-se en ciutadans digitals competents i consumidors crítics d’informació: què és veraç i què no, quins interessos ocults poden haver-hi darrere dels continguts que veuen, quins espais són segurs i quins no, etc.

Més enllà d’acceptar-ne l’existència de manera acrítica, s’ha de parlar dels perills en la salut mental

No podem donar l’esquena ni a la tecnologia ni a les xarxes socials perquè formen part del nostre dia a dia, però penso que, més enllà d’acceptar-ne l’existència de manera acrítica, s’ha de parlar dels perills en la salut mental (en alguns països/ciutats, per exemple, s’estan posant les xarxes en el punt de mira per l’impacte negatiu en la salut dels joves).

El fenomen de l’scroll infinit (la tirallonga inacabable de vídeos que, per exemple, es poden visualitzar de manera il·limitada a Instagram sobre continguts que l’algoritme ha detectat que són del nostre interès) és un dels perills més grans pel que fa a l’aïllament personal. Joves i adults perden/perdem la noció del temps i el món que els/ens envolta.

Sigui com vulgui, tenint en compte que hi hem de conviure, més enllà de lamentar-nos dels perills, hem de ser proactius a l’hora d’educar en el seu ús. En primer lloc, segurament convé ser conscients de les edats a les quals legalment es pot accedir a aquestes xarxes i compartir aquesta informació amb els nostres fills i filles que, molt probablement, ens diran que hi ha amics o amigues que ja hi tenen accés malgrat no arribar al límit d’edat permès. No ens ha de fer por explicar-los els límits legals d’edat, ni negociar amb ells un màxim de temps d’ús raonable o un control parental.

Un cop ja hi tinguin accés, cal empoderar-los per tal que, obertament, ens puguin avisar d’allò que els incomoda a les xarxes. Acompanyar-los ens els seus primers passos com a consumidors i productors de continguts a la xarxa generarà un espai de confiança que permetrà parlar, entre moltes altres coses, (a) de la perillositat de les galetes per a la nostra privacitat, (b) del fet de compartir informació personal amb desconeguts, (c) del fet de participar en entorns (per exemple de joc) en línia compartits on a més d’infants i joves hi pot haver adults amb intencions desconegudes, (d) de quedar amb persones amb les quals només hem estat en contacte en línia (encara que faci temps que hi parlin), (e) d’obrir missatges o arxius de procedència desconeguda que poden contenir virus, (f) de creure la informació que trobem en qualsevol pàgina web sense qüestionar-ne ni tan sols la fiabilitat, etc. No cal tenir un coneixement profund de xarxes, jocs i apps, sinó que només cal una cosa tan senzilla com la disposició per estar al seu costat, escoltar-los i guiar-los.

En definitiva, cal debatre i integrar els infants i joves en les converses sobre els usos crítics i saludables en relació amb el món digital. L’escola hi té un paper important, però també la família. I, si pot ser, a més d’acompanyar els nostres fills i filles a fer un ús crític i saludable de les xarxes i la informació, els hem d’ajudar a ser usuaris amables, respectuosos i confiables quan siguin ells els que produeixin informació textual o audiovisual per a xarxes.

El canvi comença per educar en el consum responsable i crític d’informació digital, però el cercle es completa quan aconseguim que s’aturin abans de publicar contingut irreflexivament.