El passat diumenge, dia 9 de juny, un ramat d’unes mil ovelles, provinents de Crespià (pla de l’Estany) i Mieres (Garrotxa), varen passar per Ripoll conduïdes pels pastors Prem Puig Barbena (1981), Josep Nicolau Paronella (1970), Arnau Rubió Ruart (1990) i el jove Aram Ballesteros Moreno (2008).

Varen arribar des de Vallfogona, baixant pel torrent de les Carboneres, davant la impossibilitat d’utilitzar un petit tram del camí ral d’Olot en el seu pas pel barri de Vistalegre, on el camí ha quedat retallat, convertit en un corriol insignificant.

La preservació i conservació dels camins tradicionals és una assignatura pendent, amb un gran desconeixement de la seva utilitat, característiques i traçats.

Els camins tradicionals formen una xarxa viària gens negligible i interessant, que encara avui té el seu sentit i ús: hi ha els camins rals (reals), els camins ramaders, els camins de romiatge o missaires... Els camins rals (camí real) eren els camins públics principals. Eren el que avui són les carreteres. Formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial, d’aquí el seu nom, i estava sota la seva protecció.

La preservació i conservació dels camins tradicionals és una assignatura pendent

Els camins rals eren emprats per transportar tota classe de mercaderies a les diferents ciutats i viles. Hi regia un codi que protegia els vianants i s’imposava estrictes càstigs als qui no complien les condicions de respecte, conservació i protecció. No cal dir que era emprat pel rei i els seus exèrcits, pel correu i per tot tipus de transport, de trasllat d’animals i de comerç.

Els camins rals, malgrat la seva importància, han estat a vegades bandejats per les modernes carreteres i pateixen descura i manca de reconeixement. És un oblit que caldria esmenar.

A Ripoll comptem amb una xarxa bastant completa de camins rals: el camí de Barcelona, el de Cerdanya o Ribes, el de la Pobla, el de Camprodon i el d’Olot. Cal recordar que Olot era una de les principals possessions monàstiques ripolleses des de finals del segle XI fins al segle XV.

En una segona categoria, hi ha els camins ramaders, unes vies especialitzades, per on passava primordialment el trànsit ramader des de les pastures estivals, generalment als cims pirinencs, amb els hivernals, de les planes interiors de Catalunya o de la costa. Per una llei de 23 de març de 1995 els camins ramaders estan catalogats com a camins públics i són inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Els camins ramaders haurien d’estar catalogats pels municipis. Aquí hi ha el punt feble de la llei, ja que a la comarca del Ripollès, sols té catalogats els camins ramaders el municipi de Pardines.

El ramat que va passar per Ripoll el diumenge 9 de juny volia i havia d’emprar per arribar a la seva destinació estival, que són les pastures de La Molina, els camins rals d’Olot, de Cerdanya, de la Pobla (a partir de Campdevànol) i el camí ramader del Lluçanès (a partir del pla de l’Espluga, Gombrèn).

Però va trobar entrebancs a Ripoll, un poble que per tradició, molt especialment lligat a la ramaderia transhumant i al seu estudi, hauria de ser especialment sensible a aquesta temàtica.

Un petit tram de Ripoll del camí ral d’Olot, al barri de Vistalegre, està totalment escanyat, quasi totalment inservible, i ha estat ocupat per tanques i murs que el converteixen en un corriol estret, miserable i indigne, de difícil i complicat trànsit, que no serveix ni per camí de bast.

Ens caldria prestar més atenció a aquest patrimoni material i immaterial, conèixer-lo i conservar-lo.