Hi ha sants que tenen molt poca història i que la seva personalitat s'acaba molt aviat. Sant Eudald no forma part d'aquest tipus de santa persona.

Tenim un sant que no sabem quan va viure. Uns diuen que fou martiritzat pels huns, altres pels arrians i, finalment, altres pels musulmans. No estem davant un màrtir del temps dels romans, ni de l'evangelització missionera més moderna. No és un màrtir de la darrera Guerra Civil Espanyola. Més originalitat impossible.

És un sant advocat per dos flagells ben concrets, contra les sequeres i la infertilitat femenina. Dos contratemps ben concrets i complicats, que necessiten guariment, quan es presenten i hi ha necessitat.

És un sant advocat per dos flagells ben concrets, contra les sequeres i la infertilitat femenina

Per cert, dos flagells contra els quals Sant Eudald ha mostrat sempre un gran i bona disposició i una gran capacitat de solucionar-los. No entraré en detalls, però podríem donar exemples d'aquest talent guaridor de Sant Eudald, però no cal fer propaganda.

El monestir de Santa Maria de Ripoll, passat menys d'un segle de la seva existència, necessitava un revulsiu, una atracció que fes costat a una magnífica arquitectura.

La recerca d'unes relíquies que prestigiessin Ripoll era complicat aleshores. Es podia haver optat per cercar un sant a les terres encara ocupades pels moros o haver anat a una de les catacumbes de Roma, a Itàlia o Terra Santa, a Palestina, a cercar algun os, calavera, tros de creu, d'espines o de llençol sagrat.

Els de Ripoll, sorprenentment, ens n'anàrem cap a França, aleshores Occitània, i dos monjos inspirats allà cercaren i trobaren.

Quina gran troballa: Un sant rar, polifacètic, original, polièdric, que permet diferents lectures i que es pot anar construint i refent.

Fins i tot el seu nom ofereix aspectes interessants. Els seus diminutius Thou i Daldet o Daldeta no deixen de resultar ben originals i característics.

La seva trajectòria santa també és plena d'elements ben simpàtics. Els vilatans sol·licitaren, poc després d'arribar, a l'abat del monestir que fos convertir en patró local.

I d'un lloc prestigiós (el monestir) va anar a parar a una església que havia estat de santa Oliva, que va compartir inicialment amb sant Maximià, per arribar a fer-se seu el lloc, sense competidors. Un lloc bastant senzillet davant la magnificència de l'església monàstica o la gran baluerna de la parroquial de Sant Pere.

Avui, passat el mal tràngol de la Guerra Civil Espanyola, i la desaparició de la seva església, encara exerceix de porter del monestir, sense queixar-se o protestar, continuant estant molt present a la vida ripollesa.

Estem davant d'un sant amb una trajectòria impensable, molt original, ple d'angles insospitats i insòlits, que pot llegir-se des de molts costats i cantons, que pot invocar-se per coses variades, on sempre és fascinant i inspirador, a qui podem demanar de tort i de dret, que va caure bé i ens continua sorprenent amb detalls insospitats.

Sant Eudald ha estat, realment, un prodigiós producte de la capacitat de creació del cervell humà i com les creences socials poden modelar una figura fins a convertir-la en figura quasi humana.

Parafrasejant els seus goigs:
“Sant Eudald, puig sou de tot aquest poble devotament invocat: sigueu-nos sempre advocat”.
Amén.