Banyoles va acollir, el passat dissabte 5 de juliol, la XXX Trobada de Centres d'Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona. La jornada, amb el suport de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, girà, en aquesta edició, al voltant del món ferroviari. Es reuniren entitats i institucions per reflexionar sobre la història, el patrimoni i les perspectives de futur de les infraestructures ferroviàries a les comarques de Girona i, a més d'una mirada obligatòria cap al passat, el debat va pivotar sobre una idea clau: el fet que les connexions ferroviàries, la transpirinenca en el cas del Ripollès, poden esdevenir un instrument clau per al desenvolupament territorial sostenible del segle XXI.

La temàtica triada, "Projectes ferroviaris a les Terres de Girona: història, patrimoni... i futur?", ha permès revisar i analitzar un ampli ventall de projectes, tant consolidats com desapareguts o mai executats. Les comarques gironines compten amb una llarga tradició ferroviària. Molts d'aquests traçats, en especial els de via estreta abandonats durant els anys seixanta del segle XX, han estat reconvertits en vies verdes i repensats com a espais de lleure/turisme sostenible.

La jornada va tenir dues ponències de gran interès que van donar peu al diàleg sobre les perspectives de futur de les connexions ferroviàries. Carles Gorini Santo, investigador de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), presentà la ponència "El tren a la regió de Girona: perspectiva històrica i patrimoni", en què va oferir una mirada sobre l'evolució del ferrocarril al territori i el seu llegat patrimonial. Tot seguit, va intervenir Pere Macias Arau, doctor enginyer i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), amb la ponència "Projectes ferroviaris: present i futur", en la qual reflexionà sobre els reptes actuals i les potencialitats de les infraestructures ferroviàries com a eix vertebrador de mobilitat sostenible i cohesió territorial.

Més enllà del llegat patrimonial, el ferrocarril pot respondre a qüestions com la crisi climàtica i la necessitat de cohesió territorial

Així doncs, més enllà del llegat patrimonial, el ferrocarril pot respondre a qüestions com la crisi climàtica i la necessitat de cohesió territorial. El debat sobre la mobilitat sostenible ha tornat a posar sobre la taula propostes com la creació de noves línies de tramvia o la recuperació de traçats antics.

En aquest context, el cas del Transpirinenc Oriental esdevé paradigmàtic. Un dels punts destacats de la trobada va ser la presentació, per part del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, d'una nova coordinadora cultural i d'estudi del centenari d'aquesta línia (1929–2029). Aquesta coordinadora, creada recentment a Puigcerdà (el 5 de juny de 2025), aplega entitats catalanes i franceses amb l'objectiu de difondre, estudiar i reivindicar el valor històric i estratègic d'aquesta connexió ferroviària internacional de muntanya. Hi participen, a més del CECR, entitats de banda i banda de la frontera, com l'Association pour la protection du patrimoine et de la mémoire collective de la vallée de Carol (APPMC), l'Association de Préservation des Chasses Neiges Toulousain-BB 8500 (APCNT-BB 8500) d'Enveitg, l'Institut d'Estudis Ceretans i el Grup de Recerca de Cerdanya.

Les relacions transpirinenques han estat històricament una peça clau per a la cohesió cultural i econòmica entre els territoris del vessant nord i sud dels Pirineus. Avui, davant dels reptes de la despoblació i la crisi climàtica, l'enfortiment d'aquestes connexions pot oferir una resposta de futur.

La línia del Transpirinenc Oriental podria esdevenir un model de mobilitat verda i de desenvolupament territorial si, més enllà de les commemoracions, s'hi destinen recursos i voluntat des de les institucions.

La trobada de Banyoles ha deixat palès que el ferrocarril no només forma part del nostre passat industrial i social, sinó que també pot esdevenir una eina per al futur del territori. Tenim davant nostre el repte de recuperar i reinventar el llegat ferroviari.