He vist una formiga/un dia fred sense somriures,/que donava a la cigala/ la meitat dels seus queviures./Tot canvia: els núvols,/els contes, la població.../La formiga ara és generosa.../És una revolució.
Gianni Rodari.

Aquest poema és un doll d'esperança. La faula de la formiga i la cigala ens la va explicar el mestre quan jo era petita. Vaig decidir ser la formiga, però tenia recança per la cigala. Ella morta de fred allà fora i jo ben calentona allà dins. No era just pensava, però, tampoc havia procurat pel dia de demà: només cantava. Diuen també que qui canta els mals espanta. Vaig decidir més endavant que m'agradaria ser amiga de la cigala, perquè juntes passaríem les vetllades més divertides. Em va ensenyar a cantar i jo li ensenyava com fer les amanides. Totes dues vam passar un bon hivern allà dintre, i quan va arribar l'estiu ella m'animava amb les seves cançons tan ben assajades mentre jo recollia el gra i deixava la palla. Va ser una revolució. 

Els privilegiats, amb tinys totalitaris, volen que la formiga se senti important. Valoren que sigui treballadora, complidora, obedient i finalment esclava

Tot canvia: els núvols, els contes, la població...I la revolució, que ens ha girat l'esquena. Els privilegiats, amb tinys totalitaris, volen que la formiga se senti important. Valoren que sigui treballadora, complidora, obedient i finalment esclava. I La cigala cantadora i balladora enterboleix les bones conductes. Cal inocular en l'imaginari col·lectiu de les formigues que la cigala és la portadora del caos: drogues, alcohol, robatoris, violacions... Només es pot evitar aquest desori que les xarxes, en bucle, van pregonant, si deportem, expulsem, tanquem o eliminem totes les cigales del món. I cada vegada més, més formigues esclaves escampen aquest pensament. Com si mai haguessin existit els mals esmentats i d'altres com la pederàstia, la violència de gènere, la violència vicària... Com podem girar la garba? Podem girar la garba sabent que qualsevol pot ser autor d'aquests delictes. Podem girar la garba provocant que les formigues, parlin, que s'expressin, que buidin el pap. Que diguin també que la pena de mort hauria d'existir, ja que la cigala no para de fer malifetes. Però, quines eines ens calen per activar el canvi? És prioritari desactivar el caos que ens fa odiar la cigala i poder controlar les xarxes amb informacions que siguin fàcils d'entendre. Necessitem també periodistes responsables que, amb dades, pregonin als quatre vents que els actes delictius els pot cometre tothom, que d'ajudes també en pot rebre tothom, que les cigales il·legals no tenen dret a cap ajuda, que a Gaza hi ha un genocidi. La responsabilitat política hauria de fer la resta si sabem encomanar-li la generositat dels més pobres que amb beca menjador volen donar als pobres la meitat dels seus queviures.