Si no fas bondat vindrà el llop! Aquesta era la frase que algunes mares o àvies et deixaven anar de petit quan et dedicaves a fer alguna malifeta. Una manera de fer por per coaccionar els infants a l'hora de fer allò que volien els grans.

Deu ser que no n'hem fet massa de bondat. El llop ja el tornem a tenir aquí, no és el llop del conte, després de cent anys d'absència ara ha tornat el llop de veritat, el Canis lupus.

La primera vegada que vaig veure un llop al natural va ser en un tancat a principis dels anys 80. Era un exemplar que estava en un espai natural a l'anomenat Serrat del Duc de Taradell, a Osona. Aquest espai de fauna el va posar en marxa un bon amic, en Jaume Sañe, que va crear l'entitat Biorama, un ens destinat a la defensa, estudi i divulgació de la natura. Estàvem en contacte perquè Biorama participava en la Setmana de la Natura que organitzava el Club Esquí Fontalba de Ribes de Freser. Malauradament en Jaume va morir fa dos anys a Alaska i no haurà pogut veure un dels seus somnis, la tornada del llop a les muntanyes de Catalunya.

Segons els biòlegs el llop pot ser un depredador que pot ajudar els pagesos a controlar les plagues de cabirols o senglars, que tant de mal causen als conreus i prats

Els últims anys s'han anat veient llops mascles, anomenats llops solitaris, recórrer el Pirineu gironí. Se'n va filmar un, coix, baixant per les pistes d'esquí de Núria, per exemple. Era d'esperar que més tard o més d'hora el llop podria criar i estabilitzar-se si trobava una parella, un fet que no fa gaires setmanes els agents rurals ho van confirmar. Entre l'Alta Garrota i l'Alt Empordà havien localitzat un mascle, una femella i tres cadells i en van oferir imatges.

Si bé abans de saber-se aquesta notícia els ramaders de muntanya ja havien denunciat la pèrdua de caps de bestiar oví a causa de l'atac del llop, ara s'han encès encara més totes les alarmes. L'oposició del sindicat Unió de Pagesos n'és un exemple.

Cert que ara els pastors hauran de tenir més cura dels seus ramats. Els hauran de protegir millor. I els mastins hauran de ser presents a cada ramada. Això els suposa un maldecap, sense dubte, però l'equilibri ecològic que representa el retorn de la fauna salvatge també s'hauria de veure com un fet positiu. Segons els biòlegs el llop pot ser un depredador que pot ajudar els pagesos a controlar les plagues de cabirols o senglars, que tant de mal causen als conreus i prats. Penso que no s'hauria de mirar només els efectes negatius de l'arribada del llop. Jo discrepo de l'opinió taxativa d'Unió de Pagesos quan diuen que considera impossible la convivència entre la ramaderia extensiva i el llop. Penso que la convivència és possible si hi ha una bona gestió per part de tots, administració, ramaders i naturalistes.

L'administració, igual que ha estat eficient a l'hora de fer el seguiment i afavorir aquest retorn també, ho hauria de ser exactament igual a l'hora d'indemnitzar els ramaders quan un llop els ataqui el ramat. Fins i tot diria que per a més tranquil·litat dels ramaders l'adquisició dels guardians dels ramats, Els Mastins, podrien estar subvencionats. La inversió en un mastí suposarà un estalvi a l'hora de pagar danys.