Tot l'any alimentant i acontentant el nostre ego, en alguns casos, fins a extrems mai imaginats ni esperats, lluny queda aquell esperit de comunitat i solidaritat on l'ego estava adormit, amagat i fins i tot educat i controlat. Eren temps on la convivència, la generositat, la bondat, el respecte, l'empatia... eren pals de paller i a més érem més feliços que ara. On són aquells valors perduts? Per què s'han perdut? Els recuperarem mai? Tornarem a ser feliços com abans? Mentre busquem respostes i analitzem el perquè hem arribat aquí, continuem amb el nostre dia a dia dominats o guiats pel nostre ego. Parlem sense escoltar, opinem sense respectar, exigim sense aportar, ens queixem sense prendre part, valorem sense proposar, critiquem sense saber, menystenim sense mirar-nos el melic, alcem la veu sense motiu, desfem sense fer, enganyem sense remordiments, malbaratem sense que ens importi, competim sense valors, i més i més i més.

A on anirem a parar, ara mateix diria que no ho sap ningú i el més trist, hi haurà camí de retorn allà a on arribarem, serà Ítaca o serà l'infern, tampoc ho sabem. El dia a dia que ens té hipnotitzats ja es preocupa que ni tan sols ens ho puguem plantejar: presses, falta de temps, estrès, conveniències, exigències, etc.

Parlem sense escoltar, opinem sense respectar, exigim sense aportar, ens queixem sense prendre part, valorem sense proposar, critiquem sense saber

Mentrestant, els índexs de malalties mentals no deixa d'augmentar, almenys ara són verbalitzades per esportistes d'elit i persones mediàtiques, pot ser aquest fet ens pot ajudar a posar fre a tot plegat. Tant de bo trobem l'antídot que ens alliberi d'aquest camí tan perillós on estem, tant de bo. Malauradament, molts àmbits de la nostra vida són testimonis d'aquesta bestiesa: l'escola, el barri, l'escala, la plaça, el camp de futbol, la consulta del metge, la carretera, el bosc, la muntanya, la feina, el poble...

Però tranquils, arriba Nadal, ara ens posarem les caretes, posarem l'ego al congelador i actuarem i intentarem fer el que la resta de l'any no fem, tot i que cada cop ens costa més. Lògic, quan ho fas per força, durant poc temps i sense creure-t'ho, és més complicat. Passarem Nadal dins un núvol que vol amagar i oblidar la societat que estem creant i a més, farem veure que som molt feliços, per cert, una altra victòria de l'ego. Acabarà Nadal i ja hi podem tornar, ja hem passat el purgatori, ja hem rebut el perdó i començaren un nou any i a continuar igual o pitjor, però no cal preocupar-nos, d'aquí a un any, podrem tornar a passar per la redempció de Nadal i tot solucionat. No anem bé per molt Nadal que hi hagi, no anem bé, gens bé.