Estem contents. I també esperançats

Sí, a Òmnium Ripollès estem contents. Contents perquè el passat dia 15 de novembre vam ser amfitrions de la Trobada Nacional de l'entitat, a la que van assistir uns dos-cents representants de l'entitat d'arreu de Catalunya, entre la junta directiva, les juntes territorials i l'equip tècnic de l'entitat. No és un acte públic, sinó intern, però molt important per a nosaltres: és un dia de treball per compartir experiències, formar-nos en diversos temes i també per compartir i conèixer-nos més. I el fem itinerant per Catalunya: Tarragona, Girona, Lleida, Vilafranca del Penedès o Valls han acollit els últims anys aquesta trobada, i des del Ripollès vam proposar que la d'aquest 2025 fos a Ripoll. Fer aquesta itinerància no és una ocurrència, és una manera d'expressar que la primera entitat en nombre de socis del país vol ser a tot arreu, i a cada lloc amb la seva pròpia expressió. Fer xarxa no ha de ser una expressió buida, que ara queda molt bé de dir, sinó que s'ha de posar en pràctica: que a Ripoll hi hagués companys de les juntes de tot arreu, des del Pallars a les Terres de l'Ebre, n'és l'expressió.
L'Escola de Formació Guillem Agulló i el projecte Vincles són dues joies de la corona (sense rei, per descomptat) d'Òmnium
Joves i llengua van ser dos dels temes destacats dels grups de treball, en la jornada de Ripoll. L'Escola de Formació Guillem Agulló i el projecte Vincles són dues joies de la corona (sense rei, per descomptat) d'Òmnium. Les enquestes ens donen dades preocupants sobre la inclinació d'una part de la gent jove: més xenofòbia, un retorn a actituds masclistes o tebior sobre la independència. Però no és tot, ni de molt, i contra aquestes tendències s'hi ha de lluitar amb eines de coneixement. Respecte a la llengua, també les dades són molt negatives, però podem estar quiets i lamentar-nos o actuar. De moltes maneres i des de moltes perspectives, però la nostra és la d'anar escampant com una taca d'oli els nostres grups de conversa del Vincles amb més de tres-cents grups arreu del país i creixent (al Ripollès, esperem aviat ser presents ja a les sis poblacions més grans de la comarca). I així seguirem en el pròxim 2026, per al que ja estem treballant.
El dia de la trobada de Ripoll, en entrar a la sala d'actes del Casal Cívic de la Devesa del Pla, ens trobàvem a cada cadira una cartolina amb unes paraules del gran poeta Josep Carner. Les va dir a un altre grandíssim escriptor, Pere Calders, quan tots dos es van trobar a Mèxic, a l'exili. No tenien país, no tenien llengua, i malgrat tot Carner afirmava: “Es pot treballar amb alegria. Creure és sempre més eficaç que desesperar”. Doncs justament això ens ha inspirat, i ho continuarà fent. Que tingueu bones festes de Nadal i bona entrada de l'any 2026.

