A les Trobades Culturals Pirinenques d'Irun, Manel Vila Motlló, un soci de la Societat Andorrana de Ciències, va proposar, en una iniciativa fora de programa, celebrar d'aquí a dos anys (16 de maig de 2027) el concili de Pau i Treva que va convocar l'abat i bisbe Oliba a Toluges (Rosselló).

Crec que resulta molt pertinent.

El moviment social medieval de la Pau i Treva de Déu, impulsat al segle xi, fou una resposta dels comtes, bisbes i camperols, a la creixent violència perpetrada pels nobles feudals. 

La primera assemblea (1027) de Pau i Treva a la zona catalana va tenir lloc als prats de Toluges, sota presidència de l'abat de Cuixà i Ripoll i bisbe de Vic, Oliba de Cerdanya. 

Hi ha un precedent, la Pau de Déu que es va proclamar (989) al concili de Charroux, un poblet del departament de Vienne, al centre de França, que va intentar protegir la propietat eclesiàstica, els recursos agrícoles i al clergat que anava sense armes. 

Eren altres temps, però la iniciativa té molt de sentit avui, on la violència (i no sols la física) continua molt present a la nostra societat i al món

Eren altres temps, però la iniciativa té molt de sentit avui, on la violència (i no sols la física) continua molt present a la nostra societat i al món. Hi ha una violència difusa, una foscor que s'ensenyoreja de tot. Té molt sentit donar relleu a un moviment social tant il·luminador com la Pau i Treva medievals.

Les disposicions emanades d'aquell concili de Toluges foren el deure per a tots els habitants del comtat de Rosselló i de la diòcesi d'Elna d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns, per així poder complir el precepte dominical. 

Es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. 

També es va decidir respectar les sagreres, l'espai de 30 (després augmentades a 70) passes al voltant de qualsevol església. 

No era sols manifestació d'una voluntat, ja que s'establia pels infractors la pena d'excomunió, però més endavant s'usarien altres càstigs com fortes sancions econòmiques. 

Els convenis de Pau i Treva es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes, el primer exemple de parlamentarisme antic europeu, només per darrere de l'Althing, l'assemblea general) d'Islàndia, la institució parlamentària més antiga (930) que hi ha al món, celebrada a Þingvellir ("camps de l'assemblea" o les "planes del Parlament"), situada a uns quaranta de l'actual capital del país, Reykjavík.

Un segon concili de Pau i Treva va celebrar-se uns anys després  (1033) a Vic, augmentant la quantitat de dies de la setmana lliures de violència i es va estendre la protecció als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin.

Una celebració, la de Toluges (maig de 1027), que se suma a la que tenim pendent i present, la del centenari del transpirinenc oriental (2029).