Moro-a (del llatí maurus) adj. Relatiu o pertanyent a l'antic territori i als habitants de la Mauritània romana o Barbaria, que comprèn la zona nord-africana que s'entén des de l'Atlàntic fins a la Tripolitània, és a dir, fins a Tripolí. Als regnes cristians hispànics es donà el nom de moro, juntament amb el de sarraí, a la població mudèjar.
Dolors Bramon.

Aquest divendres passat es va presentar al Centre Cívic i Comunitari de la Devesa del Pla de Ripoll el llibre: “L'herència islàmica” de Dolors Bramon, professora emèrita de la Universitat de Barcelona. Doctora en filosofia i lletres, secció filologia semítica, i en història medieval, professora de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Experta en l'islam. Ha investigat les minories religioses a la Corona Catalanoaragonesa, i sobre el passat andalusí en terres avui catalanes, traduint i interpretant les cròniques àrabs del moment. L'any 2023 va ser condecorada pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi. 

Doncs davant d'una vida dedicada a la investigació, hi ha algú que, a Ripoll, es va entretenir a retallar amb un cúter els cartells que anunciaven aquest acte. Santa ignorància!

Sembla que l'ombra de la inquisició, a Ripoll, hi és ben present. La intenció és alliçonar la població per dir-li que hi ha temes que no es poden escoltar. Ens volen fer creure com si fóssim un ramat de serfs de l'època medieval. Els sicaris, obedients a l'amo, fan la feina bruta estripant els cartells per ensenyar al poble que la cultura s'ha de censurar i d'aquesta manera matar automàticament el coneixement i l'esperit crític.

Sembla ser que l'ombra de la inquisició, a Ripoll, hi és ben present

La professora Dolors Bramon ens va dir que la publicació d'aquest llibre editat per la Diputació de Girona li ha costat gairebé més que les seves dues tesis doctorals. Va parlar del rigor, per part de la Diputació, a l'hora de publicar el llibre i vam poder viure, en directe, com l'autora estima aquest treball. Vam ser unes 80 persones a la presentació i potser em quedo curta. La Doctora Bramon va fer allò que sap fer: comunicar planerament la història d'aquest tros de terra que trepitgem i sense ets ni uts va dir que abans de ser catalans tots vam ser moros. La cultura àrab i berber va viure on som ara nou-cents anys. 

M'agrada pensar que som fruit d'un barreig entre romans, visigots, jueus, moros, berbers i altres que em descuido. Però som qui som i cal compartir-ho amb el del costat vingui d'on vingui, sense odis. L'odi no ens aporta res, només estupidesa i vergonya aliena. No és d'estúpids deixar a la intempèrie unes 400 persones a Badalona? Hem d'aconseguir avergonyir una altra vegada aquesta colla de gent ara envalentida que no respecta la vida humana ni cap dels drets humans. 

Potser qui arrenca cartells aprendria a ser respectuós tot llegint “L'herència Islàmica”. És que resulta que a l'Scriptorium del monestir de Ripoll es van realitzar nombroses còpies, la majoria de les quals eren traduccions d'obres clàssiques escrites en àrab, especialment tractats de matemàtiques o d'astronomia. I també resulta que tenim un pilot de noms que venen de l'àrab i berber: xafardera, tafaner, enxaneta, manyac, mam, a la babalà, de gairell i el nom de l'hostal de Rama i el nom de la casa de pagès el Cirés. És que quan parlem d'herència islàmica es fa referència a la petjada cultural que ens han deixat les persones musulmanes des de l'època medieval.