L'exposició del 25è aniversari de la plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ ha merescut l'atenció de l'alcaldessa de Ripoll:
“Entitats farcides d'expolítics ripollesos de varis colors, creades per desprestigiar el meu govern, es dediquen a difondre notícies falses com aquesta. Des de l'Ajuntament els vam sol·licitar els documents d'inscripció de l'entitat i no els van aportar”. 

Es va demanar un local municipal per mostrar les nadales que des de fa bastants anys difon la Plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ i es va optar per aplicar la burrocràcia [sic] i una estreta legalitat: tots els membres de l'entitat tenim els drets vigents i un DNI que ens permeten actuar com a ciutadans, individualment o aplegats en la forma que vulguem.

Però quan no hi ha pobresa democràtica, una evident manca d'escrúpols, no cal esperar la utilització del sentit comú, ans el contrari. 

Que algú que ha actuat des de fa vint-i-cinc anys reivindicant les comunicacions i serveis públics de la comarca mostri una part de la seva feina no interessa a gent com la que forma l'actual govern municipal de Ripoll. I més quan s'ha fet una nadala (2025) que no va agradar a l'actual equip de govern municipal, ja que s'esmentava el seu infantil racisme. 

La plataforma ciutadana El Ripollès existeix! ha fet un camí llarg i complicat, reivindicant un seguit d'elements que han estat i son molt importants per la comarca

Quan una cosa molesta, es procedeix a silenciar-la. L'actual govern municipal de Ripoll ha actuat diverses vegades d'aquesta manera. Cal estar molt atents a aquesta realitat que és molt greu i preocupant. El primer que es retalla és la llibertat d'expressió, i, a continuació, es procedeix a retirar altres drets, a tothom i sense aturador.

La plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ va néixer fa molts anys (25è aniversari), i no per desprestigiar l'actual govern municipal de Ripoll, que per cert és el que té menys suport popular de tots els governs municipals democràtics i que, segurament, compta amb els regidors amb menys capacitats personals, tècniques i professionals que hi ha hagut fins ara.

Hi ha maneres d'actuar, però quan una persona o grup, o una institució, es creu que és el centre del món i tot funciona en relació a la seva existència, tenim un problema de megalomania, d'egolatria, en un mon autocràtic, prepotent i d'autoadulació de molt baix nivell que no ens porta a res bo.

La plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ ha fet un camí llarg i complicat, reivindicant un seguit d'elements que han estat i són molt importants per a Ripoll i la comarca. S'han reivindicat coses concretes i s'han obtingut alguns resultats positius -com ara, per exemple, el desdoblament de la C-17-. En altres elements els que el resultats no estan essent els esperats -millora de la comunicació ferroviària-. 

Mentre una entitat modesta ha estat fent feina dintre de les seves possibilitats, altres esmercen temps i diners en excitar els més baixos instints humans i visions etnocèntriques, posant en perill la convivència ciutadana. Mentre el món funciona globalment, s'alimenta una fòbia -una malaltia mental, of course- animal i irracional -el racisme, la por a l'altra, al foraster, al diferent-. 

Tenim problemes molt complexos -desenvolupament desigual, creixent desigualtat social, manca d'inversió en serveis públics, habitatge, sanitat, educació, transports i comunicacions-, als quals trobar solucions. 

Mentre alguns viuen en una lluita de civilitzacions o de races, altres han anat fent feina, modesta i poc atractiva, amb resultats minsos, però positius, amb l'afany de millorar la qualitat de vida o de la productivitat.

Són dues maneres d'estar al món: una negativa -creient-se el centre del món- i l'altra, positiva.