El bonisme de l'esquerra

Ho he escrit i dit en innombrables ocasions: soc una persona d'esquerres, ja que crec en els conceptes generals dels valors que s'atribueixen a aquesta ideologia. Per tant, em sento interpel·lat quan es retreuen les contradiccions que afecten aquest ideari. Tanmateix, per a mi, ser d'esquerres no comporta associar-ho a comunismes, trotskismes... a sigles i parafernàlies diverses que han anat bevent de fanatismes que han generat molt de sofriment a la humanitat. Subscric doncs els conceptes bàsics d'esquerra basats en la justícia social, en imposar contribucions segons les capacitats de cadascú. En l'humanisme.
Ve això a tomb perquè, com més va més, ens carreguen els neulers a la gent d'esquerra quan surt el tema dels problemes que genera la immigració descontrolada que patim, una evidència que afecta a tots els àmbits de la societat. Un problema identificat pel qual no veig ni voluntat ni capacitat per resoldre'l per part d'aquells que disposen d'eines per fer-ho.
La mateixa dreta, que continuarà acusant els progressistes de bonisme, que poc articularà propostes per ajudar a les persones quan queden desemparades. Matar-les de fam? Malviure per sempre?
S'afirma, amb tot el cinisme del món, que la causa rau en el bonisme de l'esquerra el qual alimenta l'augment desproporcionat de gent d'altres indrets que ve a guanyar-se la vida com pot a casa nostra. En tinc els daixonses plens. Algú, amb dos dits de front em pot argumentar que la culpa base del desori, prové de la gent que brandem idees esquerranoses? Es posa l'accent en l'acollida. I sí, és cert que des d'idees d'esquerra ens fa mal que aquestes PERSONES hagin de malviure, dormir sota un pont, que no disposin dels mínims vitals, que faci l'orni a condicions de desvaliment que en molts casos clamen al cel. Això no vol dir que cregui en la bondat innata de l'espècie humana.
Tres apunts de base: els immigrants que arriben amb pasteres (una imatge molt plàstica) segons xifres oficials son poc més del 10 % dels que ho fan pels aeroports, Barajas sobretot. És en aquells taulells, que un funcionari de policia segella els passaports, dona per bons visats que saben que no hi ha cap voluntat de respectar. I tant que és el Ministerio del Interior qui valida l'entrada d'un munt de persones que majoritàriament acaben derivant a ser immigrats sense documentació!
Dies enrere vam sentir com el president de Foment del Treball, la principal patronal catalana -molt ancorada a la dreta- predicava asseverant que ens calia mig milió més d'emigrants. Així, pel broc gros. Poc va dir res sobre els milers habitatges que caldria fer per allotjar-los, quines inversions s'haurien de programar per alleujar els molt asfixiats serveis mèdics, d'ensenyament. Els ajuts socials, les col·lapsades infraestructures. Simplement demanava més mà d'obra. És clar que en el rerefons cercava rebentar més el mercat laboral, proveint-los de feines en règim de semiesclavitud.
Si cada cert període de temps esclata una crisi econòmica, (1973, 1992, 2008...) quan això torni a passar, creieu que serà la dreta econòmica qui es farà càrrec del daltabaix social? Fa pocs dies vam veure la resposta immediata de la patronal de les càrnies d'osona davant una possible tensió dels mercats pel tema de la pesta porcina africana: fer fora centenars de treballadors.
Dies enrere, l'alcalde de Badalona, l'ínclit Albiol surfejant com sempre entre la dreta i l'extrema dreta, va aconseguir fer desallotjar una nau ocupada per diversos centenars de persones que hi malvivien vorejant la indigència. Ara, molts dels desallotjats dormen sota un pont. Ha resolt el problema? O bé el centrifugat? Potser guanyarà vots de gent, miserables moralment, però si una cosa s'ha fet evident és que aquestes persones i són. Continuaran essent-hi. Solucions simplistes, primà-ries, a problemes molt complexos. Com han fet, i faran sempre, les ideologies d'extrema dreta.
En resum, des de l'esquerra, reconec que fins ara també ha estat incapaç de resoldre el problema de fons. Oferint ajut social i humanitari només sap escarrar-se per anar apagant els focs que la voracitat de la dreta econòmica no té cap voluntat de deixar d'encendre. La mateixa dreta, que continuarà acusant els progressistes de bonisme, que poc articularà propostes per ajudar a les persones quan queden desemparades. Matar-les de fam? Malviure per sempre? No seria molt millor regular les portes d'entrada, no avalar el vistiplau oficial perquè riades de gent passin la duana per ser explotades i maltractades per aquests lobbies econòmics que sense cap sentiment humanitari només pensen a guanyar més i més diners? I que quan val mal dades passen el mort als serveis socials.
Postdata: No tinc res contra la dreta conservadora que veig legítima, que en molts vessants aporta idees que milloren la nostra societat. En canvi, ho tinc tot en contra d'aquells que només pensen en guanys econòmics, en explotar a la gent més fràgil, desentenent-se de les conseqüències que això comporta al conjunt de la societat.

