Suposo que la majoria dels possibles lectors d'aquest humil article estaran d'acord que el tema del nou finançament per Catalunya, però també per la resta de l'Estat, és, com a mínim, el gran èxit de la setmana. Bé, èxit per uns, per altres és un desastre. Personalment, escoltant a uns i altres, polítics, economistes, partits, sindicats, organitzacions, de tots els colors, estic dubtant i tinc un embolic bastant monumental per saber com acabarà. L'única cosa que tinc clara és que tota la raó no la té ningú del tot.

El ‘mag’ Pedro Sánchez, haurà de suar molt a la samarreta, com vulgarment es diu

Per què? L'única cosa que tinc clara és que a curt termini és boníssim. I és que 4.300 milions de cop i volta, si el govern de la Generalitat els administra bé (cosa que també tinc els meus dubtes perquè potser el que faran és agafar més assessors i més funcionaris, i això vol dir que poca cosa tindrem als ciutadans que patim aquesta política) són molts euros. Ara bé, tinguem en compte que el dèficit és de 22.000 milions, que no és un invent, ja que el govern de l'Estat ja ho ha reconegut, és evident que el que ens donen és rampoines, com ha manifestat el prestigiós economista Niño-Becerra i d'altra gent, que, per descomptat, no són massa encasellats en algun partit. Per tant, també els que diuen que és un mal acord tenen la seva raó. I el que també queda clar és que el nou sistema de periodització continua seguint l'anomenat que fem per tots. Encara que PSOE i Esquerra diguin que no, és així.

Per acabar, es parla que això s'aprovarà abans de l'estiu i que necessita majoria el Congrés de Diputats. El ‘mag’ Pedro Sánchez, haurà de suar molt a la samarreta, com vulgarment es diu. Tant que jo personalment crec que ho té molt i molt difícil. Crec que en aquests moments el ‘mag’ Sánchez té un 30% de possibilitats, i ho dic perquè és un ‘mag’, perquè, si no, no en tindria cap.

Ara bé, una cosa que tot afer, personalment, crec que és molt positiu és que a Catalunya tindrem, per fi, uns pressupostos. Podrem aprovar uns pressupostos, amb el famós tripartit, cosa que això hem de reconèixer que beneficia a tothom. I donades les circumstàncies en què està la política serà un èxit. No ens queda altra als ciutadans que agafar-nos a les coses positives i deixar de banda les negatives, ja que tenim els polítics que tenim i no hi ha més. És trist, però és així.