Nadal no és només una època de llums, compres i aparadors brillants. O, si més no, no ho hauria de ser. Cada any que passa sembla que anem substituint, gairebé sense adonar-nos-en, allò que ens definia com a cultura per una estètica importada i profundament consumista. El Pare Noel guanya terreny al tió; la fredor dels llums i les figuretes de plàstic desplacen els pessebres fets amb paciència, i les melodies tradicionals queden ofegades sota el soroll dels centres comercials.

Cada vegada tinc més clar que la nostra cultura no la perdem per imposició externa. Som nosaltres qui l'anem abandonant i, el que és més greu, qui transmetem als nostres fills que allò que ens identifica no té valor. Que és preferible un mercat de Nadal ple de llums, personatges importats i disfresses estridents que no pas un pessebre vivent carregat de caliu, religió, història i valors compartits. Els estem ensenyant que el que és superficial, fred i estandarditzat és sinònim de modernitat, mentre que tot allò que és nostre, construït amb temps i arrels, queda relegat com si fos antic, incòmode o prescindible.

Cada vegada tinc més clar que la nostra cultura no la perdem per imposició externa. Som nosaltres qui l'anem abandonant

No es tracta de rebutjar el progrés ni de viure ancorats en el passat, sinó de preguntar-nos què estem deixant enrere. Nadal era, i encara podria ser, un temps de trobada, de transmissió de valors i de cultura popular. Els pastorets, els pessebres vivents, les cantades de nadales o el mateix Tió no són simples tradicions antigues: són espais compartits, intergeneracionals, on petits i grans participen i construeixen vincles, famílies, amistats i, en definitiva, poble.

Quan prioritzem mercats de Nadal plens de llums LED, objectes sense ànima i consum accelerat, correm el risc de buidar de contingut aquestes dates. La llum pot il·luminar carrers, però no substitueix l'escalf d'una tradició viscuda. El consum pot generar moviment econòmic, però no crea arrels. I si perdem els valors que envolten aquests dies, estem perdent l'essència, allò que ens fa ser.

Defensar el Nadal tradicional no és una qüestió de nostàlgia, sinó de futur. És apostar per una identitat pròpia, per una cultura viva que s'adapta sense desaparèixer. Que Nadal no quedi reduït a una decoració efímera. Que no sigui només una tira de LED, sinó una llum que neixi de dins i es comparteixi, any rere any.