Aquesta setmana hem tingut i tenim un tema prioritari: les infraestructures i la seva necessitat per una mobilitat segura, accessible i sostenible. Element clau de la societat, que es configura com a dret bàsic i prioritari per les persones i per facilitar l'activitat econòmica, social, de lleure... de país. 

Aquest dret bàsic, aquests dies més que mai, s'ha vist trastocat per múltiples incidències. Incidències que han incrementat la ja difícil i complicada mobilitat dels usuaris de la xarxa ferroviària. 

En els darrers anys, el caos a les infraestructures ferroviàries s'ha convertit en un problema cada cop més evident: retards constants, avaries, talls en la prestació del servei, manca d'informació, milers de persones perdent hores en trens que no arriben... Situacions que afecten directament la vida quotidiana de la ciutadania, que necessita aquest mitjà de transport, i que es veu cada dia abocada a la incertesa de si arribarà a l'hora a la feina, centre d'estudis, centres hospitalaris, o qualsevol altre que sigui el seu destí. Aquestes deficiències no sols generen molèsties, sinó que tenen un impacte social i econòmic important, suposen una pèrdua de temps considerable, augment d'estrès, desigualtats territorials. 

El caos a les infraestructures ferroviàries s'ha convertit en un problema cada cop més evident

El que s'ha viscut aquests darrers dies ha estat del tot surrealista: dies sense servei, manca d'informació, tota una gimcana del matí a la nit. Sortir de casa ben aviat per arribar tard a destí o no arribar, i amb el dubte de si, finalitzat el dia, es podrà tornar a casa. O sigui una manca absoluta de respecte per l'usuari. 

Cert que s'han posat sistemes alternatius, però el resultat i les principals conseqüències han estat: barreres aixecades, increment de trànsit, embussos, restricció de camions. Un altre desgavell. 

Tothom coincideix, per què és així, en què una de les principals causes d'aquest caos és la manca d'inversió i manteniment adequat, no s'han fet treballs d'adequació a l'augment de la població, a les necessitats de mobilitat. S'ha donat una mala i deficient planificació, i una mala coordinació, no ara sinó al llarg d'anys. Damunt el paper s'ha parlat de milions, però a la realitat ha estat una altra clarament contrària i vergonyosa. El paper ho aguanta tot, l'usuari ja no sap què més aguantar. 

No es tracta d'augmentar la velocitat, no es vol anar a 250 km/h, es vol anar segur, a l'hora. Tranquil que s'arribarà a destí i es tornarà a origen sense ensurts. 

Només amb una inversió responsable i una visió a llarg termini es podrà reduir el caos i garantir un servei eficient i de qualitat per a tothom. Cal invertir amb criteris clars i posar les persones al centre de les decisions, respondre a la demanda real de la ciutadana. És hora de deixar d'acceptar el caos com una normalitat inevitable.