Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el Ripollès només ha crescut en vint-i-cinc habitants durant el 2025 i continua sent una de les tres comarques, juntament amb la Terra Alta i les Garrigues, que ha perdut població els darrers vint-i-cinc anys, un 1,1%. Es tracta, també, d'una de les vuit comarques més envellides de Catalunya.

Aquestes xifres sobten si tenim en compte que el Ripollès:

1. Compta amb la presència de grans empreses, que la converteixen en la comarca pirinenca on el sector industrial té més pes sobre el total del PIB comarcal (un 31,3% el 2020).

2. Gaudeix d'un fort atractiu en ser «el Pirineu més proper a Barcelona».

3. Disposa d'un sector turístic molt potent i consolidat, i d'un sector formatiu -Fundació Eduard Soler, UIER, Aula d'Hostaleria, Institut Abat Oliba, entre d'altres- que li dona un valor afegit en formació d'oficis que poques comarques tenen.

4. Té un dels millors hospitals de les comarques rurals de Catalunya.

Per tant, tot i comptabilitzar importants actius per créixer i avançar, el Ripollès està estancat, des de fa anys, en poc més de 25.000 habitants. Clarament, la manca d'habitatge a un preu assequible és un hàndicap important per atreure població a la comarca i per impedir que els joves en marxin.

La manca d'habitatge a un preu assequible és un hàndicap important per atreure població a la comarca i per impedir que els joves en marxin

Actualment, però, s'obre una finestra d'esperança. En primer lloc, perquè el Govern de la Generalitat ha elaborat un potent full de ruta anomenat «Polítiques per a la protecció del dret a l'habitatge», on, entre altres coses, destaca un pla específic d'habitatge per a les àrees rurals, la implantació i consolidació de la contenció de rendes de lloguer i la facilitació de l'accés dels joves a l'habitatge.

En segon lloc, el desplegament, a partir del 2026, de l'Estatut dels Municipis Rurals beneficiarà en molts aspectes quinze dels dinou municipis del Ripollès i, de retruc, tota la comarca. A més, l'aprovació, aquest 2026, de la Llei d'Alta Muntanya pot comportar un important increment de la inversió a la comarca.

És de preveure, per tant, que en els pròxims cinc anys hi hagi més habitatge assequible al Ripollès i que, en conseqüència, es donin els condicionants favorables per aconseguir un important creixement poblacional. Perquè això sigui possible, però, cal que l'actual equip de govern del Consell Comarcal es posi a treballar en una estratègia de creixement del Ripollès més ambiciosa, més potent i més proactiva.

A partir d'ara, en comptes de promocionar la comarca com «El Ripollès, viu la teva història al Pirineu», que ha funcionat molt bé en l'àmbit turístic, caldria començar a treballar en «El Ripollès. Viu i treballa al Pirineu», un canvi estratègic que hauria de liderar el Consell Comarcal, recolzant-se en els ajuntaments i en les entitats empresarials, turístiques i socials de la comarca.