Fa unes setmanes va finalitzar, al Brasil, la Conferència de l'ONU sobre el clima (COP30), amb uns resultats decebedors. Els grups de pressió de les companyies petrolieres i els petroestats es van imposar per sobre de la necessitat de consensuar accions clares davant el canvi climàtic, que es continua negant, ara amb Trump al davant.

Un bon exponent d'aquesta actitud va ser el veto d'un conjunt d'estats, amenaçant d'abandonar la reunió si les conclusions finals esmentaven els «combustibles fòssils» (petroli, gas i carbó). El pla presentat per la Unió Europea (UE), amb un full de ruta per abandonar progressivament les energies fòssils, no va prosperar. No es van concretar accions per a la transició energètica.

Tot això porta que l'objectiu d'un increment màxim de 1,5 °C de l'escalfament global quedi greument compromès. Per molt que la comunitat científica llanci senyals d'alarma davant la crisi climàtica, l'egoisme i els interessos econòmics d'uns pocs es van imposar. Es presenten dos anys negres pel clima fins a la propera cimera, a Turquia.

És una efemèride que hauria de servir també per reivindicar la millora d'aquest ferrocarril internacional

La UE, més enllà dels acords de les COP, ha dissenyat, amb el Pacte Verd Europeu, una estratègia pròpia. L'objectiu ésconvertir el continent en un espai climàticament neutre l'any 2050. Es vol reduir gairebé totalment els gasos d'efecte hivernacle i disminuir el paper dels combustibles fòssils, apostant per una mobilitat baixa en carboni.

El desenvolupament del ferrocarril tindrà un protagonisme important en aquest procés. Paral·lelament, la UE també vol avançar cap a la connectivitat de les grans ciutats europees i ha llançat un toc d'atenció a França per millorar les connexions ferroviàries transfrontereres amb l'Estat espanyol. Es vol imposar que les connexions de mitjana distàncies facin amb ferrocarril.

Dins d'aquestes categories es troben Barcelona i Tolosa de Llenguadoc. Amb l'horitzó de 2050, el transpirinenc per Puigcerdà i la Tor de Querol podria experimentar un impuls important si, tal com ja s'està fent a França, se suprimeixen els vols de curt recorregut. En un estudi recent de Greenpeace, el viatge ferroviari entre aquestes dues ciutats provoca cinc vegades menys emissions de gasos d'efecte hivernacle que amb avió.

També s'ha de dir que aquest trajecte ferroviari directe, per ser competitiu amb el trajecte -també ferroviari- per Perpinyà, obliga a fer millores importants de la seva infraestructura a banda i banda del Pirineu i a la implantació de les tecnologies ferroviàries adients. L'any 1990, RENFE i la SNCF (els ferrocarrils francesos) ja van aprovar aquesta connexió directa mitjançant trens Talgo.

L'any 2029 serà el centenari del FC Transpirinenc Barcelona–Tolosa–París. És una efemèride que hauria de servir també per reivindicar la millora d'aquest ferrocarril internacional que, pel costat català, dona, entre d'altres, servei al Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya.

També, si es fa l'estació intermodal a Torelló, s'hi podrà afegir la Garrotxa. Les institucions públiques i privades d'aquestes comarques, i els mitjans de comunicació, a més dels corresponents francesos, haurien de ser el motor d'aquest centenari i de la potenciació del Transpirinenc per Puigcerdà / la Tor de Querol.